Títol:
Sàpiens: Una història gràfica volum 3. Els Senyors de la històriaTítol original: Sapiens: A graphic history volume 2. The masters of history
Autors: Yuval Noah Harari (Autor original del llibre i coautor),
David Vandermeulen (Adaptació i coautor), Daniel Casanave (Adaptació i
il·lustracions) i Claire Champion (Color)
Traducció de: Imma Estany Morros
Col·lecció: Llibres a l'abast
Publicat per: Edicions 62, abril de 2024
Format: Cartoné - 19 x 24 cm - 280 pàgines - Color
Preu: 22,90 €
Sàpiens, una breu història de la humanitat és un assaig de l'historiador israelià Yuval Noah Harari va publicar el 2011, i que ens va arribar en català, el 2014 per part d'Edicions 62, esdevenint tot un best-seller mundial.
L'octubre de 2020, es va publicar la primera part de la seva adaptació en còmic El naixement de la humanitat, i el novembre de 2021 ens va arribar la segona part, Els pilars de la civilització. Aquest abril ens ha arribat la tercera part, Els senyors de la història, totes tres publicades per Edicions 62.
Quatre parts té el llibre
original, que són les que s'adapten en format gràfic: La revolució cognitiva, la revolució agrícola, la
unificació de la humanitat i la revolució científica.
El primer volum de Sàpiens: Una història gràfica titulat El naixement de la humanitat, ens mostra de manera molt ben explicada, atractiva, amb sentit crític i humor, com l'Homo sapiens,
nosaltres, l'home modern, va arribar a ocupar tot el món, això sí ja
deixant llavors una forta empremta al planeta, tot i ser-ne
inconscients. No només vam ser participis d'una manera o altra
l'extinció de diverses espècies animals, en especial la coneguda
megafauna, sinó també vam anar substituint d'una manera o altra, altres
espècies humanes amb qui vam conviure durant molt de temps.
Però
l'empremta ecològica, tal com diem ara, d'aquells
caçadors-recol·lectors humans, al cap i a la fi la podríem considerar
mínima o poc rellevant, evidentment per aquells que en van patir les
llances doncs no. I sí així haguera sigut sempre, alguna altra espècie
hauríem fet desaparèixer, però en termes generals el món i la humanitat
no tindria res a veure a com és ara, tal com el coneixem.
En el segon volum de Sàpiens: Una història gràfica titulat Els pilars de la civilització,
on se'ns explica el perquè el món és tal com el coneixem. I tot
comença fa uns 12000 anys, quan en diversos punts de la Terra, de manera
gradual, va succeir la Revolució Agrícola. I en el context geogràfic
que ens movem, la protagonista d'aquesta història és una planta fins
llavors no li havíem fet gaire cas: el blat. Aquella planta que de tant
en tant n'agafàvem les llavors, i fèiem farinetes, sent un altre dels
molts aliments que consumien, va passar a ser l'aliment essencial de
cada dia, el pa de cada dia, mai més ben dit.
El cultiu
d'aquella planta va suposar l'inici un canvi gradual en el temps que va
canviar el nostre model de vida per sempre, en gran part de la
humanitat, passant de ser caçadors-recol·lectors nòmades, a
ser agricultors-ramaders sedentaris. Amb l'augment de la població, de
pobles petits es crearien grans ciutats, i a partir d'aquí, anirien
apareixent moltes de les coses que avui en dia encara existeixen, com
les guerres, fams, malalties a gran escala, etc. i, per tant, l'aparició
de poders civils i religiosos per controlar tota aquella gent i, per
tant, amb la consegüent creació de diverses lleis, fou necessària una
forma d'emmagatzemar-la per l'eternitat, així va aparèixer l'escriptura,
en múltiples formes diferents. Així doncs, com amb la revolució
agrícola es van originar tot d'elements avui en dia encara vigents en
les nostres diverses societats humanes.
I tot aquest brou ens condueix a continuar aquesta història, amb aquest tercer volum titulat El Senyors de la història,
en el qual ens intentarà explicar com a pesar de tot, aquelles primeres
societats humanes amb el temps, aquest sempre tenint-lo en compte, i
malgrat les diferències tan llavors com actualment, la humanitat ha anat
convergint, en certa manera unificant-se en una quasi unitat global.
Per explicar-nos-ho s'utilitzarà el format de concurs on diferents
candidats mostraran els seus arguments a favors per ser escollit un
d'ells el Senyor de la història, és a dir, aquells que han mogut els
fils de la humanitat i són responsables d'aquesta unificació de la
humanitat.
Els primers concursants són l'atzar, els xocs entre
civilitzacions i els moviments cíclics de la humanitat, com a candidats
forces que han uniformitzat la humanitat. Cada un donarà els seus
arguments, però també en veurem els defectes, i així, es donarà a lloc
l'aparició de tres concursants nous que seran els principals d'aquesta
història: els imperis, els diners i les religions.
Començant amb
els imperis, els quals s'han anat succeint, veurem que ha estat una
força per uniformitzar el món, escampant llengües, lleis, cultures d'un
racó de planeta a un altre de ben lluny travessant oceans. Això ha
tingut i encara té els seus elements negatius, com són les guerres,
l'esclavitud, la desaparició de pobles i llengües i, per tant, altres
cultures, que han esdevingut absorbides i desapareixent amb el temps.
Els diversos imperis europeus, els asiàtics o els àrabs, des dels més
antics fins els més moderns, han estat claus per portar a terme aquesta
unificació.
Però no n'hi ha prou amb conquerir terres i més
terres, un nou poder va entrar en joc, que en cada moment de la història
ha unit les diferents unitats polítiques del moment. I així entra en
joc, el comerç de productes dins d'aquests imperis però també entre
ells. I per això va caldre un element que fos d'ús general, conegut i
acceptat per a tothom independentment del seu origen, i aquest element
és el diner. Veurem com al llarg del temps aquest concepte ha anat
canviat d'aspecte i de món, fins al diner físic de metall i paper, que
avui en dia utilitzem, però ara ha deixat de ser físic per esdevenir
digital, electrònic. Avui en dia, segons ens diuen, els diners
electrònics, la totalitat que tenim als comptes bancaris que podem
consultar als nostres mòbils supera amb escreix aquell que hi ha en
físic. Hem arribat doncs a l'extrem de confiar en un diner totalment
intangible, per tant, tal com hem anat veient en aquesta obra, podríem
qualificar de fictici.
Però els humans, des de cert moment,
fent-se més evident des de la revolució cognitiva que vam veure en el
primer volum d'aquesta adaptació gràfica, és que som uns éssers
espirituals. Generalment, en un inici érem animistes, els humans
estàvem en igualtat de condicions amb la resta d'éssers vius, cada
element de la natura tenia el seu poder especial, des d'aquella roca
majestuosa o aquell arbre majestuós. Però de mica en mica, però vam
desenvolupar el concepte d'unes forces supremes que aglutinaven molt
poder. Va néixer el teisme, la creença en grans déus que controlaven les
pluges, les guerres, i en el fons tot allò que no li podíem donar
explicació. Així aquell animisme de manera gradual, va esdevenir en les
múltiples religions politeistes que han existit o encara perduren. Però
quan tenim molts déus, sempre hi ha aquell que destaca una mica més, o
que volem que destaqui per sobre dels altres, i així també gradualment,
anirem veient, com es van originar les grans religions monoteistes, les
quals, conjuntament amb els altres "concursants", els imperis i els
diners, també han unit, molt sovint a la força, però també han separat
la humanitat, fent-se palès això, tal com avui en dia, podem veure.
D'exemples actuals no en falten.
Malgrat tots els arguments que
aquests tres grans concursants ens mostren, i contrastant-ho amb els
elements negatius que cada un d'ells té, veiem que en realitat cap
aconsegueix sobreposar-se als altres. Sembla que imperis, diners i
religions són les tres cares d'un triangle equilàter.
Aquests
paràgrafs són un breu resum de què al llarg de les 280 pàgines
del còmic se'ns anirà explicant, en els seus els quatre capítols:
La història entre bastidors, Lady Imperi vs. el món, En el capità Dòlar confiem i Les revelacions de Skyman. Sense
dubte entenent el nostre passat, podem entendre el
nostre present, tal com hem vist en els molts exemples que ens han mostrat no hi ha res etern.
Igual
que en la
primera i segona part gràfica, aquesta tercera continua en el mateix
nivell,
propera al lector, amb exemples, perquè tot quedi ben clar, i
com he dit més amunt amb sentit crític, amb humor, per tal que la
càrrega que portem a l'esquena en la nostra evolució i història
sedentària no ens sigui
feixuga, però sense enganyar-nos, la realitat és la què és. Amb molts
elements que ens han facilitat la vida, però amb d'altres que també ens
l'han perjudicada, i en conseqüència el nostre planeta n'ha sortit
afectat. Per molts canvis que hi ha hagut, d'altres elements, normalment
els dolents, semblen eterns.
Com
les altres dues parts anteriors, destacar a pesar de no haver llegit el
llibre original, la gran feina que han fet l'autor original, en Yuval Noah Harari, com els altres dos autors que han treballat a l'adaptació, en David Vandermeulen i en Daniel Casanave,
no només per fer l'adaptació de part de l'obra original sinó també
aprofitant per afegir-hi conceptes ben actuals, d'avui en dia, acabats de sortir del forn, i així
actualitzar el Sàpiens original.
I de manera inesperada,
una nova concursant apareix a l'últim moment que amb el temps
s'ha fet comuna al llarg de la humanitat, independentment de la unitat
política, diner o religió que t'hagi tocat al llarg de la història. Una
quarta força transversal. Parlem de la Revolució Científica que serà la
protagonista del quart volum de
Sàpiens: Una història gràfica, sent doncs la quarta part del llibre original.
Marc "Llop Segarrenc"
