30 de maig 2014

Entrevista al historietista Joan March (El Mini Rey,...)

Festa per celebrar el 80 anys de Josep Escobar (1908-1994). Imatge conjunta de redactors i dibuixants de Bruguera. Joan March és el primer de la dreta de la fila de sota.

En Joan March (11 d’octubre de 1952) és conegut en el món del còmic per formar part de l’anomenada tercera generació de dibuixants d’editorial Bruguera. Altres noms d’aquesta generació que varen començar a publicar en els anys setanta del segle passat van ser: Jaume Rovira, Casanyes, els germans Fresno, Esegé o Rafael Vaquer.

Com a dibuixant Joan March quasi sempre ha treballat dins del còmic humorístic amb historietes curtes d'una o dues pàgines. En el seu estil destaca un dibuix amb força, de traços esquemàtics que marquen un gran dinamisme en les vinyetes. Els seus personatges són clarament exagerats i en algunes de les seves sèries mostra una cerca de retrat de la joventut d’aquells anys. És característic en les seves historietes la utilització de manera intensiva d'onomatopeies gràfiques que donaven un aire més fresc a les seves pàgines. És un dibuixant recordat amb molta nostàlgia per la generació que llegia tebeos entre els anys setanta i primeries dels noranta.

Ens hem posat en contacte amb l’autor i vint anys després de deixar de dibuixar còmics, ha accedit a contestar unes qüestions. El seu testimoni de primera mà serveix per conèixer millor la seva obra i el context editorial en què es publicaven les revistes infantils dels anys setanta, vuitanta i primer noranta.

A on vares començar a publicar els teus primer dibuixos?

Primer que tot va ser La Revista del Vallés, una publicació d’àmbit comarcal editada a Granollers. El Joan Illa em va introduir i vaig fer junt amb ell unes quantes coses, il·lustracions de les seves entrevistes sobretot. Això era quan tenia 15 anys. Per aquell temps vàrem baixar un dia al zoològic amb tota la classe de l’ institut, a Barcelona els vaig deixar i me'n vaig anar a conèixer l'Escobar. Quan em va ensenyar els originals de Carpanta, el Zipi i Zape i tot allò vaig caure de cul. Eren els primers originals que veia, per a mi llavors allò va ser màgic.

Quan vares començar a publicar més professionalment?

A Barcelona el primer lloc on vaig poder publicar va ser a Gaceta Junior, editat per Universo Infantil, on publicaven material franco-belga. Em va estranyar molt que em publiquessin perquè el material que editaven era molt bo, no sé, coses que passen. No va durar molt, van tancar el 1970, jo tenia 18 anys.

Igualment vaig passar per la revista Strong, una publicació infantil editada entre 1969 y 1971 per Argos Juvenil. No recordo quines pàgines feia, no havien de ser gaire bones, ja que jo era molt jove, tot i així ho publicaven. Totes aquestes revistes tenien vocació de destronar l'editorial Bruguera i evidentment al final no va ser així.

I la teva relació amb editorial Bruguera quan comença?

Mentre anava treballant per aquestes revistes, jo anava passant a tinta les historietes de Escobar i al mateix temps anava ensenyant coses a la Bruguera. El 1971 em van començar a publicar coses al Din Dan, com  Ruperto, Calixto y Damián  que encara no eren massa bones i de fet jo m'adonava. Així va continuar a Pulgarcito amb  Ataúlfo y Gedeón, La Família Potosí  igualment són coses que no vull ni tornar a veure, quin horror!

Em van fer fora poc després perquè el director de la redacció, el senyor González no suportava que entrés al seu despatx sense avisar, sona estrany però va ser així. Inclús li va prohibir a Escobar que em deixés passar a tinta, per sort l'Escobar no en va fer ni cas. Vaig estar una bona temporada passant a tinta i pintant quadres. El fenomen de Manuel Vázquez feia el mateix que jo, però millor. Obria una mica la porta del despatx de González, tirava la cigarreta dintre i deia “perdón, se me ha caido el cigarrillo” i entrava. Feia coses així sempre. M'encantava.

El senyor González era un paio estrany de collons. Com que Bruguera emmagatzemava tots els originals des del principi, va arribar un moment en què ja no sabien on posar-los. El cas és que se li va demanar que els tornés als dibuixants. Doncs no! L'home se li va ocórrer de cremar-los. Els originals primers de Bruguera ara són cendra.

Jordi Riera Pujal
Podeu llegir l'entrevista sencera a El còmic en català

28 de maig 2014

Mortadel·lo i Filemó. Mundial 2014

Col·lecció: Mestres de l'Humor nº35
Títol original: Mortadelo y Filemón. Mundial 2014
Autor: Francisco Ibáñez
Publicat per: Ediciones B, 1a edició abril 2014, 2a edició abril 2014.
Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
Preu: 12€




Dissabte passat es va acabar la temporada futbolística amb la final de la Champions League, però ara estem a les portes d'un altre esdeveniment futbolístic, el Mundial, que enguany se celebra a Brasil. 

Francisco Ibáñez també hi ha volgut participar com en d'altres esdeveniments esportius dedicant-li una aventura de Mortadel·lo i Filemó. Així doncs els nostres dos entranyables detectius s'endinsaran als camps de gespa per evitar un possible conflicte d'escala Mundial! I és que algú pretén enfrontar el president Banana d'Estats Juntets i el president Putotin de Burrússia, com si no en tinguéssim prou amb el pica-baralla per cert país de l'Europa de l'Est.  

Tot i que els detectius localitzaran ràpidament el terrorista en qüestió, atrapar-lo ja serà figues d'un altre paner, i tot el contrari, tal com ja sabem d'ells dos, ens segons quines circumstàncies més aviat ajudaran el perillós personatge.

Amb els gags còmics veurem com de malament ho fan els dos detectius i com de malament s'ho passen els dos presidents que no en tenen ni idea del merder que hi ha al seu voltant.

Com apunt final, pel fet que el meu exemplar de Mundial 2014 sigui una segona edició, indicaria unes vendes favorables d'aquest àlbum i possiblement que també de la col·lecció Mestres de l'humor. Esperem doncs que continuí per bon camí.

Llop Segarrenc

27 de maig 2014

Justine, un nou còmic en català amb una història diferent

Editorial Diminuta fa poc s'estrenava en el món de  l'edició publicant Ediciones TBO ¿dígame? Ara fa una segona incursió publicant el còmic Justine de Anne Charlotte Gauthier en edició catalana i castellana.

Justine és un llibre petit i fàcil de llegir, amb un dibuix senzill però plenament efectiu. L'ús de personatges antropomòrfics per narrar una història adulta ens recorda un recurs emprat en el Maus d'Art Spiegelman. L'autora fa servir un dibuix de tipus il·lustració infantil per explicar un relat que no ho és. Justine és el conte d'un nen atrapat dins d'un cos de nena. Amb un to autobiogràfic pausat, sense dramatismes, va explicant totes les dificultats que ha de passar fins a arribar a sentir-se còmode, ja a l'edat adulta, dins el seu cos. La incomprensió dels pares, la no acceptació per part dels companys, el pas per la consulta de diversos psiquiatres són narrats sense cap mena de victimisme per part de la protagonista.

Justine és un còmic recomanable perquè és una petita obra amb una gran història dramàtica dins. Un llibre que fa un bon servei per ajudar a entendre i respectar els que se senten diferents.

L'autora Anne-Charlotte Gauthier, actualment resident a Brusel·les, va estudiar il·lustració a Estrasburg. Actualment compagina la realització de còmics amb la seva feina d'il·lustradora per la premsa i les editorials juvenils.
 Jordi Riera Pujal

Justine, Anne-Charlotte Gauthier, Diminuta Editorial, PVP 7 euros.

Es presenta el còmic Miquelets, Bages 1714 dibuixat per Oriol Garcia Quera

Es presenta el còmic Miquelets dibuixat per Oriol Garcia i Quera el proper dimarts 3 de juny al Centre Cultural el Casino de Manresa, a les 7.30 de la tarda.

Els lectors i subscriptors de Regió7 podran adquirir, a partir del divendres 30 de maig, i durant un mes, el còmic titulat Miquelets, Bages 1714, al preu de 5 euros més el diari, en el seu quiosc de compra habitual. En el cas dels subscriptors, no caldrà que comprin el diari si presenten el carnet que els acredita com a subscriptors. Per a les persones que ho prefereixin, també hi haurà exemplars d'aquest llibre a la seu central del diari, al carrer de Sant Antoni Maria Claret, 32, de Manresa.

El còmic, que edita el Consell Comarcal del Bages, és obra d'Oriol Garcia i Quera, amb la col·laboració de Francesc Serra i Genís Frontera. Inclou una introducció sobre la guerra de Successió, que va tenir com a desencadenant la mort sense descendència de Carles II, l'últim rei de la dinastia dels Àustries a la Monarquia Hispànica. Davant el conflicte successori, la lluita pel tron hispànic es polaritzà a l'entorn de les candidatures de Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV, rei de França, i de l'arxiduc Carles d'Àustria, fill segon de l'emperador austríac Leopold I. També tracta el conflicte bèl·lic emmarcat a la Catalunya Central, que en va esdevenir escenari l'any 1711.

Talamanca, Cardona, Castellbell, Manresa i Sallent són alguns dels municipis que surten al còmic, protagonitzat per Brunet, un jove soldat que lluita amb els miquelets i que narra els enfrontaments amb les tropes borbòniques i les crueltats derivades de la guerra. El llibre el clou informació sobre la capitulació de Cardona, que va posar fi a la guerra de Successió en territori peninsular.

Font: Regió 7

22 de maig 2014

Crònica del 32è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Aquests passats dies, del dijous 15 al diumenge 18 de maig va tenir lloc el 32è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, enguany canviant d'ubicació i desplaçant-se als Palaus 1 i 2 de Fira de Barcelona. Aquest canvi d'ubicació ha suposat un augment gegantí de superfície del Saló  obligats per la normativa legal, degut al gran nombre d'afluència hi arriba a haver. 



A diferència d'altres anys, no hi ha pogut haver-hi una trobada entre els membres de ComiCat, ara bé tres de nosaltres, en Jordi Riera, en Nightwing80 i un servidor, en Llop Segarrenc, cadascú hi va anar però pel seu compte. Com conclusions que volem valorar conjuntament hi han diversos aspectes. 

Les exposicions les considerem d'un nivell excel·lent, i obertes a diversos tipus de public. Comencem parlant de la del Palau 1. Aquest recinte estava en la seva casi totalitat ocupada per l'exposició Còmics en guerra. La podem qualificar de molt ben elaborada. Fa un repàs acurat del tema amb reproduccions i originals de còmic, ressaltant les principals guerres que hi ha hagut al llarg de la història. El material exposat s'ha classificat segons a l'època o guerra: Guerres de l'Antiguitat, Guerres de l'Edat Mitjana, Guerra de Successió Espanyola, Guerres del Segle XIX, Primera, Guerra Mundial, Guerra Civil Espanyola, Segona Guerra Mundial, Altres Guerres posteriors, Reporters gràfics de guerra i Víctimes del conflictes bèl·lics. Destacar-ne també l'exposició de vehicles bèl·lics com també les recreacions del campaments dels Miquelets, de la Guerra Civil Espanyola o del Campament de la Creu Roja.  Comentar com a punt negatiu , el  problema de lectura i seguiment de l'exposició, fent necessari el mapa per guiar-te i seguir un ordre cronològic. La mostra es dividia visualment per el fet de que  cada època tenia un color diferent.  


Fora altament positiu que el material exposat es podés reunir en un catàleg, ja que seria un element que donaria molt de nom internacional al Saló i al mateix temps podria ser un bon record per els visitants. Per altra banda, és una llastima que només s'hagi pogut gaudir aquests quatre dies i no s'exposi en d'altres llocs. Trobar un patrocinador privat sembla necessari per expandir l'efecte de les exposicions ambicioses com aquesta.

Al Palau 2, com a exposicions dedicades a personatges de còmics hi havien la dels 75 anys de Batman, la dels 40 anys de Wolverine i la a dels 85 anys de Popeye el mariner. En les ostres temàtiques dedicades als autors teníem, les dedicades als guanyadors dels Premis del Saló de l'any passat: Miguelanxo Prado, Purita Campos i Oriol Hernández; la de Vinyetes autobiogràfiques i la de Mar de Fons, dedicada a autors de les Illes Balears. També destacar la mostra de tires humorístiques Pel dret a somriure, exposada en forma de cabines electorals, amb clara intenció de fer  referència al debat polític actual del dret a decidir de Catalunya. 



Del primer dia, destacar-ne la presència del Molt Honorable President Artur Mas a la inauguració del Saló. A diferència d'altres vegades en que com a màxima autoritat venia el Conseller de Cultura.

Divendres va tenir lloc la presentació de Tebeo València. La Fira del Còmic i la Il·lustració. Aquest nou certament tindrà la coordinació de FICOMIC.

Podem destacar en el balanç positiu del Saló, el bon nivell a les taules rodones. En referència a les  presentacions de novetats, sembla que el fet que tan sols i tenen dret els que han pagat estan, priva als visitants de conèixer un espectre més ampli i variat de la producció editorial lligada al còmic. No oblidem que el Saló rep subvenció pública per la seva dimensió cultural. Sota algun criteri determinat de qualitat,  estaria bé que recolzés projectes d'editorials petites o minúscules, micro mecenatges,...

Com a cas particular d'en Llop Segarrenc al diumenge, fou la coneixença amb l'Olga Resina, co-autora del còmic Supercatalà, amb els autors del còmic Lliures o morts, en Mariano de la Torre i en Victor García, i juntament amb ells, la Mar Escardó, la cap de premsa de Fanbooks. A part de poder "desvirtualitzar-los" i conèixer-los en persona, sobre tot amb l'Olga com amb la Mar amb les quals hi ha hagut molt contacte via Facebook, tots quatre van voler destacar la gran feina que fem des d'aquesta casa, ComiCat, en promocionar i difondre el còmic en la nostra llengua, en català.


També comentar la sensació que vam tenir que la presencia de manga va ser inferior d'altres edicions, però per altra banda sembla que hi va haver un augment de còmic americà. 

També destacar la bona feina i interessant de l'Escola Joso amb les seves classes magistrals. Recordar que recentment ha canviat d'ubicació.

Per anar acabant no ens podem oblidar de les absències d'Editores de Tebeos i de l'Editorial Sins Entido del Saló. I com a últim apunt, un record i un homenatge al  gran dibuixant Guillem Cifré que ens deixava a la matinada del dissabte 17 de maig durant la celebració del Saló. 

20 de maig 2014

L'Ot el Bruixot es jubila

Aquí teniu una reproducció de la carta que la Noemí, una de les filles d'en Picanyol ha fet arribat a la revista Cavall Fort:

20/05/2014



L’Ot, el bruixot ha treballat, juntament amb el seu creador Picanyol, durant més de quaranta-dos anys. Les seves historietes han estat sempre plenes d’humor, optimisme, creativitat, màgia... Tot això és el que ha fet que sempre se’ns dibuixi un somriure als llavis quan veiem l’Ot. Aquest personatge, de vegades intel·ligent, de vegades burleta i, en general, una mica trapella, sempre ha intentat arreglar el món d’una manera innocent i solidària.

L’Ot ha arribat al final del seu camí. Ell es jubila jove, però el seu creador ja en té seixanta-sis i, després d’inventar i dibuixar més de 1.500 tires per a la revista Cavall Fort, ha decidit posar punt i final. No és que deixi de treballar encara, però sí que es comença a jubilar.

Com a filla seva he de dir que ja li toca. A casa l’hem vist treballar cada dia de l’any: caps de setmana, estius, ponts, dies de Nadal, Reis... A la nit, si li ve alguna idea al cap, s’aixeca i l’apunta, no fos cas que a l’endemà no se’n recordi! I així podríem anar fent un recopilatori d’hores i hores de feina que no s’acabaria mai.

L’Ot, el bruixot és com un germà més per a nosaltres. Un germà imaginari que d’alguna manera conviu amb la nostra família. Li estem agraïts per tots aquests anys entre nosaltres i el continuarem portant sempre dins el cor. 

Gràcies, Ot!

Noemí
26 d'abril de 2014

I aquest és el comentari de la revista:


Doncs, sí! L’Ot es jubila. Ho acabeu de llegir en aquesta carta tan maca que ha escrit la Noemí, una de les filles d’en Picanyol. Les dues tires que publiquem en aquest número són les últimes que ha dibuixat.

Hem de dir que, encara que ens sap greu, a Cavall Fort ja ens ho esperàvem i ho entenem molt bé. Dibuixar centenars i centenars de tires d’un personatge tan genial, inventar-se tantes i tantes històries, no és gens fàcil, i arriba un punt que qualsevol creador necessita descansar i posar punt final. De totes maneres, com que les tires de l’Ot són tan divertides i pensem que la majoria dels nostres lectors no les heu vistes pas totes, hem decidit que en triarem unes quantes i les tornarem a publicar. Estem segurs que us tornaran a fer riure.

Amb la Noemí, diem “Gràcies, Ot!” 

I hi afegim “Gràcies, Picanyol!”. 

Cavall Fort

Curs d'estiu de la Universitat d'Alacant



Sembla que el món universitari encara es resisteix a la cultura popular de masses, malgrat que en altres països l’estudi de la literatura conviu amb el de les sèries de televisió, el rock o els videojocs com a esferes de producció cultural. No hi ha dubte que aquests àmbits contribueixen al coneixement i la comprensió de les societats de les quals formem part. Aquest curs vol ser un aparador de l’estat actual de la música, el còmic, la ficció audiovisual i la literatura hipermèdia. A més, també pretén indagar les connexions que estableixen tots aquests llenguatges i la complexa trama d’influències mútues.

Finalment, ens agradaria respondre unes quantes preguntes relacionades amb l’interés acadèmic d’aquests àmbits creatius: es pot estudiar la música pop o les sèries televisives amb el mateix rigor acadèmic que la literatura? Com contribueix l’estudi de la dansa, la novel·la gràfica o el cinema al coneixement de la nostra cultura i la nostra societat?

Música, ficció audiovisual, còmic i literatura digital, actualitat, relacions trasmediàtiques i aproximació crítica. Data: Del 14 al 17 de juliol de 2014. Campus de la Universitat d'Alacant. Coordinació: Eduard Baile López, professor del departament de Filologia Catalana / Antoni Maestre Brotons, professor del departament de Filologia Catalana. El programa detallat del curs el podeu veure aquí i les instruccions per a la matrícula en aquest enllaç.

Caricato Cracia a Barcelona