10 de març 2014

Oberta la convocatòria per el 3r Concurs de Còmic TorrentJove

Resta oberta la convocatòria per el 3r Concurs de Còmic TorrentJove. Si t'agrada contar històries dibuixant i tens entre 12 i 35 anys, tens temps fins al 9 de maig  per a ensenyar el teu treball. Pots presentar treballs, d'estil i tècnica lliures, en estes dos modalitats: Tema lliure i Temàtica específica, per un oci saludable.

Presentació de Chorigal a Barcelona

Als honrats veïns de Barcelona:
Veniu a veure la meva exposició a Fatbottom. Porteu a les vostres amistats i familiars, enganyant-los si cal. No se'n penediran. Ho juro. Que vinguin nens.
Presentaré també una edició especial de Chorigal, el meu últim fanzine: paper rosa i risografía, com els bitllets aquests de pa d'hòstia ensucrat. No dic més.Contribuiu amb la meva causa i ajudeu-me a ajuntar duros per comprar una gorra d'or que necessito per a una moguda.
Espero les vostres millors gales per a la inauguració. Recordeu: Divendres 14 de març, en Fatbottom Books (c / Lluna 10, baixos-Metro Sant Antoni-) a les 19.00 h.
Us estima,
Berto Fojo





Font: Fatbottom

Novetat d'abril de Norma: Yakari vol.14

Fa pocs dies vam comunicar el pla editorial de Norma Editorial pels propers mesos. Una de les novetats anunciades és el 14 volum de Yakari, el qual serà novetat d'abril.

A la venda el 21 de març! 

Cartoné, 19x24.5, 96 pàgines, Color
9,95€

APRÈN A RESPECTAR LA NATURALESA I L'AMISTAT AMB YAKARI, EN UNA OBRA D'AVENTURES TRADUÏDA A MÉS DE 10 IDIOMES

A cada nova aventura, en Yakari s'alia amb un animal salvatge diferent amb el qual es comunica per fer comprendre als més petits la importància de respectar la naturalesa.

En aquestes dues noves aventures, Yakari coneixerà un ase en un intricat laberint  de pedra, parlarà amb un arbre parlant i s'enfrontarà novament amb el malvat indi Arc Tens.

07 de març 2014

Novetat de març de Panini: 1714 Baluard

Aquest mes de març, Panini Comics treu una novetat en català. Tal com ja vam avançar, és tracta de 1714 Baluard de Cels Piñol i Àlex Santaló, obra que forma part de la commemoració del Tricentenari. També hi havia previst el volum 42 de Bleach en català, però finalment s'ha retardat la seva sortida al maig.



1714 Baluard, de Cels Piñol i Àlex Santaló
48 pàgines, Color
9,95€

"1714 Baluard" a la venda el 28 de març!

11 de setembre de 1714.
Barcelona, després de resistir heroicament un setge brutal, es rendeix a les tropes borbòniques.
Així doncs, s’acaba la Guerra de Successió en la qual els catalans han demostrat ser una peça clau a l’escenari polític europeu, a la lluita contra l’absolutisme i en favor de la llibertat; un poble pràcticament irreductible i uns combatents ferotges.
A l’hivern, Joan Constantí Rambó, fuseller de muntanya, veterà i heroi de guerra, arriba a la població de Ger, la Cerdanya, amb una missió secreta que dur a terme. Però un escamot de tropes franceses s’interposarà en el seu camí.
L’han acorralat...

Panini Comics participa en els actes de commemoració del Tricentenari amb aquesta novel·la gràfica realitzada per dos dels grans talents del còmic català del moment, Cels Piñol i Àlex Santaló. Acció, aventura, dramatisme, èpica, humor i ficció històrica es fusionen en una obra singular, tendra i sorprenent.

06 de març 2014

Demà s'inaugura Apa i la caricatura de guerra 1915-1916


Demà 6 de març a les 19'30 h. inauguració de l'exposició Apa i la caricatura de guerra 1915-1916 al Antic Forn de Vallcarca, Carrer Cambrils, 10 de Barcelona.

Feliu Elias i Bracons, va ser un  dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d'art. Era conegut popularment pels seus pseudònims Apa (pel dibuix humorístic i la caricatura) i Joan Sacs (per la teoria de l'art i l'escriptura).

Vinyetes per a una història negra es podrà veure a BTV

Vinyetes per a una història negra  és un documental històric de 53 minuts de durada que vol reivindicar i reconèixer la feina de dibuixants i humoristes de l’escola Bruguera que van reflexar la societat catalana de la postguerra, franquisme i tardofranquisme. Aquest projecte va comptar amb el suport de la Direcció General de Memòria Democràtica i l’Associació Tantatinta. Va ser projectat el 10 de maig de 2011 al Museu d’Història de Catalunya.

Els tebeos del segell Bruguera van gaudir d'un gran èxit entre les dècades dels 40 i els 60. Les publicacions de l'editorial catalana incloïen historietes d'aventures o d'humor que reflectien la realitat social i quotidiana de la postguerra. Un testimoni ocult, enmig de la claustrofòbica censura de la dictadura franquista, modelat -ni que fos inconscientment- gràcies a l'enginy d'una generació de creadors excepcional. Vinyetes per a una història negra treu a la llum la faceta més desconeguda de personatges il·lustres com Zipi y Zape, Doña Urraca o Las Hermanas Gilda. La pel·lícula és un retrat d'una època de repressió política, social i cultural i de moltes penúries econòmiques fet a partir d'unes vinyetes que deien més del que semblava, l'humor i ironia de les quals segueix encara vigent.

El documental es podrà veure a BTV el dissabte 8 de març (20,55 h.) i el dilluns 10 de març (11,00 h.).

Dalí i Cugat entre vinyetes a Girona

Salvador Dalí i Xavier Cugat són, cadascun en el seu àmbit i de diferent manera, dos catalans universals i dos pioners de la comunicació de masses i de la connexió de l'art amb amb la cultura popular: cinema, còmic... El periodista i escriptor Sebastià Roig descriurà en tres sessions, la recepció que l'art d'avantguarda va tenir en els mitjans de comunicació catalans a les primeres dècades del segle XX; les relacions de Dalí amb el còmic i el cinema l'animació als Estats Units i la faceta de Xavier Cugat com a dibuixant a Hollywood, més enllà de la seva activitat musical.

Sebastià Roig és periodista, escriptor. Especialista en cultura popular, és un gran coneixedor del món del còmic, el cinema i la literatura de gènere. El cicle de conferències, amb abundant material gràfic, començarà el dijous 3 d'abril a les 19.30 h. a la Casa de Cultura (Plaça de l'Hospital, 6 Girona). La inscripció gratuïta es pot fer aquí.



28 de febrer 2014

Tintín el poliglot!

En Júnior ens ha passat un article en francès sobre les traduccions de Les aventures de Tintín que molt amablement ens ha traduït. Moltíssimes gràcies!!!!

NOTA: Alguns dels noms dels idiomes són complicats de traduir, es per això que es posen entre cometes, en una traducció aproximada o sense traduir. També cal mencionar que l’articulista defineix l’alguerès com a “dialecte sard, similar al català”, que en Júnior ha respectat a la traducció, sent l'alguerès en realitat un dialecte del català.  

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Dossier publicat el dijous 27 febrer de 2014 en francès

Tintin parla més de 100 idiomes diferents, tant les llengües més parlades al món com les més minoritàries!


El 1946, els àlbums de Tintín van fer un tomb internacional. Traduïts per a la població flamenca de Bèlgica, però també d’Holanda, els primers títols van ser L'Orella escapçada, L'Illa Negra i El Secret de l'Unicorn en holandès. El 1952, va tocar el torn d'Alemanya, Anglaterra i Espanya (en castellà). En tots tres casos, els elegits van ser el díptic El secret de l'Unicorn i El tresor de Rackham el Roig.

http://fr.tintin.com/images/tintin/actus/actus/004139/Covers1.jpg
El tresor de Rackham el Roig en brussel·lès - Les joies de la Castafiore en borgonyès

























Després, en ordre cronològic, aniran apareixent àlbums traduït en:

- Anglès americà el 1959.
- Danès i suec el 1960.
- Portuguès brasiler, finlandès i italià el 1961.
- Turc el 1962.
- Hebreu i català el 1964.
- Japonès i grec el 1968.
- Persa i islandès el 1971. Etc ...

Tintín i el territori

Aquesta petita llista està lluny de ser exhaustiva, però ja deixa entreveure que la popularitat de Tintín ha estat durant molt de temps un assumpte internacional.

Ben aviat també van aparèixer les primeres traduccions "regionals". Aquest qualificatiu és òbviament perillós, però necessari, marcat per l'àmbit geogràfic d'aquestes llengües. Sota aquesta denominació s’entén una varietat lingüística pròpia d’un grup de parlants determinats i sovint associats a una regió determinada.

Aquests usuaris no sempre acostumen a ser d'edat avançada; hi trobem també amants de les tradicions locals o defensors d’una identitat regional que resisteixen com poden les tendències centralitzadores.
Aquestes llengües regionals o minoritàries han ocupat recentment titulars per la qüestió de la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. El partit bretó ha sortit al carrer per reclamar que aquesta ratificació es faci sense reserves ni restriccions. Una de les restriccions previstes per França voldria prohibir que aquests idiomes es puguin practicar a la vida pública.

Llegiu l’article de Marianne (en francès): Langues régionales : encore de l’enfumage sociétal?

Situació a França de les llengües regionals:

http://fr.tintin.com/images/tintin/actus/actus/004139/FranceLanguesReg.jpg

A Bèlgica, també hi ha diverses llengües regionals (dialectes brabançons, el brussel·lès, el való, el luxemburguès i molt més. westlands, wust-vlaams, waaslands, picard, wallo-piccard, namurois, liégeois, gaumais, francique ripuaire...).

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries va ser adoptada el 1992 (Consell Europeu) per protegir i promoure les llengües regionals i minoritàries a Europa. Finalment, a finals de gener, l'Assemblea Nacional de França va aprovar ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Alguns van exaltar-se considerant aquesta esquerda regional una veritable amenaça per a la República. A banda dels conflictes regionals, els idiomes són igual de sensibles!

Bèlgica, per la seva banda, encara no ha signat la Carta perquè el tema de les llengües minoritàries és molt delicat! Però en Tintín, sense qüestionar-s’ho, parla argots, dialectes i altres varietats lingüístiques.

Del català al… “saintongè”

Les primeres traduccions d’aquest tipus van ser al català i al basc a Espanya; i al bretó i l'occità a França. S’hi van afegir el frisó, el “bernois”, el feroè, l’asturià ... i, més recentment, l’alsacià, el cors, el “gaumais (lorrain)”, el “gallo”, el “picard”... (Font: Casterman).

Per a aquells que vulguin descobrir una llista bastant exhaustiva de les aventures de Tintín en en llengües regionals, els convidem a descobrir les pàgines dedicades a aquest tema en el lloc web de Casterman.

http://fr.tintin.com/images/tintin/actus/actus/004139/Covers3ok.jpg
El Secret de l'Unicorn en català - L'Illa Negra en saintongè


Tintín en les llengües regionals (en francès): http://bd.casterman.com

S’hi inclouen: l’alguerès (dialecte sard, similar al català), “twentè” (dialecte dels Països Baixos), el frisó, el criolla “réunionnais”, el “bernès” (Bärndütsch).

Recentment, Tintín ha saltat al “saintongès”, una llengua romànica que pertany a la família de les llengües d'oïl. La denominació “saintongès” (“saintongeais”) és una altra manera d’anomenar el “charentais” o “patois charentais (Charente-Maritime)”.
Rebusqueu la notícia sobre la sortida de L’Illa negra en aquest idioma: Nouvel album de Tintin en saintongeais

Vegeu també la notícia de France 3: Tintin traduit en saintongeais

Tintín en quebequès (o “argot” quebequès) va rebre molta atenció (s’hi va vessar molta tinta). La majoria dels quebequesos es va sentir ofesos per aquesta aparició, com si "(...) la majoria de quebequesos no són capaços d'entendre la versió original en francès?".

Ja és prou difícil pels quebequesos defensar una llengua com el francès a Amèrica del Nord, de manera que per a ells no cal complicar-ho amb el seu argot!
Llegeixi l'article (en francès): Tintin en joual…Ça fait jaser!

Amb tot això algú es pot mosquejar, tot i que es fa amb bones intencions. Una altra adaptació recent va ser Tintín en “wòlof”, una llengua parlada al Senegal!

Llegiu la notícia d’aquest esdeveniment: Tintin en wòlof

En total, hi ha més de cinquanta traduccions d’aquestes "regionals" de les aventures de Tintín. A aquest ritme, Les aventures de Tintín van prenent un tomb "glocal". El fenomen mundial de Tintín també té lloc al món local! Potser hauria de ser vist com una mostra de voluntat per fer servir el còmic per conscienciar entorn les llengües regionals i la seva transmissió a les futures generacions.

Diversos articles de premsa publicats recentment sobre el tema (en francès):