Reproduim un interessant article d'Anna Abella sobre el còmic femení publicat el passat 21 de juliol a la web de
elPeriódico.cat
Una noia pèl-roja que sobreviu a l'edat de les cavernes, una pertorbadora història d'amistat adolescent i convivència familiar, l'experiència de recuperar-se després d'un accident de moto o l'odissea de compartir pis a Barcelona. Quatre històries -dues són ficció, dues autobiogràfiques-, originals opere prime de quatre dones, totes joves -nascudes els 80-, totes amb premis que les reconeixen com a nous talents, que els últims mesos han enriquit el planter del còmic nacional. Els seus noms: Mireia Pérez, Lola Lorente, Cristina Bueno i Camille Vannier (una francesa amb un peu a Barcelona i un altre a París). Els seus debuts, respectivament: La muchacha salvaje, Sangre de mi sangre, Sostres i El horno no funciona.
'SANGRE DE MI SANGRE' 3 «És una història dramàtica, tracta temes íntims, com els traumes infantils, i la mort està molt present. Tots tenim un costat fosc», afirma Lola Lorente.
'LA MUCHACHA SALVAJE' 3 «Narro una història de supervivència, la d'una família i una noia cavernícola una mica artista, però busco entretenir -explica Mireia Pérez-. Hi ha referències feministes i aporto el meu punt de vista del sexe i l'aventura».
'SOSTRES' 3 Cristina Bueno, que volia «donar un missatge positiu», aconsegueix reflectir sense dramatisme com va ser de «dur i traumàtic estar-se sense moure's després d'un accident i dependre dels altres per a tot, quan l'únic que pots fer és pensar».
'EL HORNO NO FUNCIONA' 3 «És un llibre d'anècdotes divertides, no volia reflectir els milions de bronques que sempre hi ha quan comparteixes pis», explica Camille Vannier.
Elles són la prova que ja va sent hora que ser dona i dibuixant no sigui notícia en un món tradicionalment freqüentat per homes com és el còmic, i en el qual cada vegada més s'obren pas més artistes novells. En aquest aspecte, apunta la valenciana Mireia Pérez, «estan realitzant una important tasca diverses editorials que publiquen autors joves independents. És el cas d'Astiberri, o més recentment Sins Entido o Bang, que va apostar per José Domingo i el seu Aventuras de un oficinista japonés i se'n va endur el premi del Saló del Còmic de Barcelona».
PREMIS I BEQUES / Per Pérez, que amb La muchacha salvaje va guanyar el premi de novel·la gràfica Fnac-Sins Entido, la presència de la dona en el còmic és, per sort, «un reflex del que està passant en altres nivells. Ja no tenim por de sentir-nos iguals». I aquí les tenim, aprofitant beques i presentant-se a premis -amb la crisi cada dia més escassos- que, en el cas de Pérez i de l'alacantina Lola Lorente -autora revelació del saló de Barcelona per Sangre de mi sangre (Astiberri)-, els han proporcionat uns mesos d'impagable immersió en la meca europea del còmic, la Maison des auteurs, a Angulema.
¿Consells per a debutants? «És important disfrutar amb la teva feina i anar desenvolupant el teu estil. Però també ensenyar-lo, en fanzins digitals per exemple, perquè així poden sortir projectes -explica Lorente-. El meu llibre va sorgir de les meves històries curtes per al fanzín Enfermo».
Coincideix amb ella Pérez, assídua blocaire i amb treballs al fanzín El estafador: «Importa la disciplina, la insistència, la curiositat per conèixer altres autors i no tenir por d'ensenyar el que fas i compartir-ho amb ells i amb editors, ja sigui a internet o en salons de còmic, com Getxo o Barcelona. És un món petit i accessible on tothom es coneix».
La barcelonina Cristina Bueno, amb Sostres (EDT), títol que al·ludeix als «sostres de l'ambulància, del quiròfan, de l'hospital, que no tenia més remei que veure després de l'accident de moto», va guanyar el concurs Carnet Jove, que ha descobert talents com Aleix Saló (Españistán, Simiocracia) o Raquel Córcoles i Marta Rabadán (Sóc de poble). Sostres era el primer còmic de Bueno, il·lustradora i dissenyadora gràfica, sorgida de l'Escola Joso. Ara aspira a seguir escrivint els seus propis còmics però això no li impedeix dibuixar en altres projectes, com la recent Ausencias (Astiberri), amb guió del músic Ramón Rodríguez, de The New Raemon.
També està llançada Pérez, que com Lorente va estudiar Belles Arts a València. A més de la segona part de La muchacha salvaje, ja prepara una nova obra: «El títol és Una zorra de siete tetas i el publicarà Caramba Cómics, que a la seva web seguirà el minut a minut del treball, com si fossin uns extres del llibre».
NO TIRAR LA TOVALLOLA / Lorente (el 2006) i Pérez i Vannier (el 2010) ja tenen premis Injuve del ministeri. Amb El horno no funciona (Sins Entido), a més, la parisenca Vannier suma també un Junceda 2011 com a nou talent de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya. Vannier, que com Lorente ha estudiat a l'Escola Massana, agafa l'exemple de «senzillesa» de la seva admirada compatriota Aude Picault per mostrar en pinzellades als seus 15 companys de pis, de l'addicte a l'esport a la tele que practica «el sofà-cervesa-patates», als enganxats a Lost, el llepafils o la fan de l'encens. ¿I amb la crisi galopant? Com diu Lorente, «el que és difícil és no tirar la tovallola», però sobretot el treball i la perseverança.
