Wilson
Daniel Clowes
La Cúpula
84 pàgines
17,90 €
L’aparició d’una
novetat en llengua catalana (i parlem, és clar, de còmics) sempre és motiu d’alegria. Si, a més, hi sumem el fet que es tracta de l’obra d’un autor reconegut internacionalment, com és Daniel Clowes, l’alegria és doble (i que consti que amb aquest comentari no menyspreo, ni molt menys, les obres dels autors de casa, però per tenir una oferta de còmics “normal” en la nostra llengua els grans noms també hi han de ser presents). És el cas que ens ocupa amb
Wilson, la darrera obra de Daniel Clowes, autor de, per exemple,
Món fantasmal, que també podem llegir
en català. A més d’aquesta doble alegria, en aquest cas s’ha produït un fenomen curiós: els lectors de còmic en català hem pogut gaudir de la seva lectura abans que els lectors en llengua espanyola. No es tracta d’un cas aïllat (recordem, per exemple, la publicació de
Musculman només en català per part de Glénat), però sí és poc habitual i paga la pena remarcar-ho.
Amb Wilson ens trobem amb un còmic a mig camí entre la biografia (llegim la vida d’aquest personatge) i les tires de premsa. Per estructura, Clowes segueix aquest darrer esquema i ens presenta diferents aspectes de la vida (passat i present del personatge) en històries que es desenvolupen en una sola pàgina. L’aparent inconnexió entre les històries és només això, aparent, perquè podem resseguir un fil conductor entre les vinyetes, que no és altra que la vida del personatge protagonista. D’aquesta manera assistim a l’obra i miracles d’en Wilson, un home “odiós amb un gran cor, un solter trist i solitari, un pare i marit devot, un idiota, un sociòpata, un fantasma il·lús, una flor delicada”, com resa la contraportada. En Wilson és tot això i molt més i en Daniel Clowes ens el presenta jugant amb els colors, el traç del llapis i el grafisme de les vinyetes que adapta a la situació viscuda pel personatge (argumentalment, però també reflectint el seu estat interior). Cada història és com una píndola que ens acosta les manies, les fòbies i les dèries d’en Wilson i la suma de totes elles crea el seu retrat. Frases punyents i moments surrealistes (si els llegim des de la nostra realitat i no els veiem des del punt de vista del personatge) conformen aquest mosaic.
Pel que fa a l’edició, la Cúpula ens presenta un tom cuidat, amb una mida més gran del que és habitual, i un paper que va d’allò més bé per als colors utilitzats pel dibuixant. Si el trobeu a la vostra llibreria, agafeu-lo i doneu-hi un cop d’ull. Segur que no us deixarà indiferents.
