Gorazde

Títol: Gorazde
Títol original: Safe Area Gorazde
Autors: Joe Sacco
Traducció per: Joaquim Toset Masdeu
Publicat per: Planeta Cómic, setembre de 2025
Format: Cartoné - 19 x 25,7 cm - 296 pàgines - B/N i color
Preu: 30 €

Fou el passat maig quan Planeta Cómic va anunciar una nova edició de la cèlebre Gorazde de Joe Sacco, la qual també ens arribaria en català, després de la publicació de Palestina, el primer gran títol d'aquest autor, el passat abril d'enguany. 

La lectura de Palestina no fou la primera vegada que em topava amb una obra de Joe Sacco. Ja fa anys i panys que vaig llegir, o així ho suposo, l'edició del 2001 que Planeta va traure de Gorazde: Zona protegida (Col·lecció Trazado), la seva segona i també cèlebre obra, tractant la guerra de Bòsnia amb la ciutat bosniana de Gorazde com a protagonista especial. A la ressenya de Palestina, vaig afirmar que llavors la vaig llegir, que ara sí, havent-la llegit, en tinc dubtes de llavors. L'exemplar que tinc, me'l vaig trobar, algú se'l va deixar, i concretament és una segona edició del 2006. 

Abans d'aquestes edicions de Palestina i Gorazde, en Joe Sacco ja s'havia publicat en català. Tal com se'ns diu a Tebeosfera, l'any 2016 va participar en un especial del diari Ara titulat I ara què?, com a il·lustrador.

En Joe Sacco, estant a punt de completar la seva primera obra Palestina, es va interessar per un altre conflicte bèl·lic que tenia lloc en aquella primera meitat dels anys 90 del segle XX (1991-1995), i molt més prop, ja al continent europeu, en el que es coneixia com a Iugoslàvia, un conflicte bèl·lic que va comportar la seva desintegració, naixent-ne nous estats: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro (El 2006 s'independitza Montenegro) i Macedònia (del Nord).

Així altre cop va emprendre un viatge cap a terres de guerra, per així tenir la seva pròpia visió. Entre setembre de 1995 i gener de 1996, fou quan va trepitjar Bòsnia per primer cop, amb la intenció de conèixer la seva capital, Sarajevo, però ves per on, una altra ciutat va agafar-li protagonisme, Gorazde (pronunciant-se "Goraixda"), una ciutat de la Bòsnia oriental, i durant gran part del conflicte, fou una de les zones de seguretat, juntament Srebrenica i Zepa, que quan ell va arribar ja era l'última que encara resistia a la total ocupació dels serbis bosnians. 

Aquella antiga Iugoslàvia era un país multiètnic, que al llarg dels segles sempre estava a la perifèria d'altres imperis com l'otomà o l'austrohongarès, que amb la desintegració d'aquest a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, Iugoslàvia es va constituir com a regne, i anys més tard com a república. Amb Josip Broz "Tito" al capdavant, va saber mantenir el país unit, a pesar de les seves diferències, però a partir de la seva mort, el 1980, el nacionalisme serbi es va radicalitzar, i així amb l'arribada dels anys 1990, els diferents territoris constituents es van independitzar, en alguns casos el conflicte va ser menor, com a Eslovènia, però allà on hi havia una important població sèrbia, la guerra fou inevitable, com a Croàcia o Bòsnia.

Bòsnia era i és un país multiètnic on bonament convivien croats de religió cristiana catòlica, bosníacs de religió musulmana i serbis de religió cristiana ortodoxa. La seva declaració d'independència va suposar que va emergir el pitjor de la humanitat en una guerra que es va estendre de l'abril de 1992 al desembre de 1995. I tal com ens explica aquest títol, la Bòsnia oriental fou extremadament dura. 

Com he dit, Joe Sacco hi va arribar a la tardor de 1995, a les acaballes del conflicte, quan finalment des de les potències mundials, després moltes ambigüitats, van decidir posar punt final a aquesta guerra. Això li va permetre, poder arribar a la ciutat de Gorazde, que durant tres anys llargs va estar aïllada de Sarajevo, completament rodejada per territori controlat pels serbis bosnians, sent constantment atacada però podent resistir a l'ocupació definitiva. 

En Joe Sacco a la ciutat hi va conèixer molta gent, fent bons amics, i és a partir dels seus testimonis, de tota la gent que entrevistarà i del seu propi testimoni, que realitzarà aquest gran títol de còmic periodístic on ens posa infinits exemples de la crueltat que els bosnians musulmans van haver de patir a mans dels serbis bosnians. 

Fou plenament conscient del terror que van haver de viure tota aquella gent que va conèixer, i com una ciutat força gran es va veure abocada a la més absoluta destrucció. 

Els lectors serem testimonis de com la ciutat va resistir aquells tres anys llargs de conflicte, de com anava acollint refugiats d'altres ciutats que van caure sota el control serbobosnià, també de les penúries per aconseguir menjar, dels diferents assassinats que hi va haver, entre ells la matança de Srebrenica. Però en mig de tant dolor, l'autor també hi voldrà donar un toc d'humor, o moments més relaxants, per trencar de tant en tant, la foscor que ens mostra.

En Joe Sacco tot i que en aquest cas concret es posa al costat de les víctimes, dels ciutadans atacats per Gorazde, també ens explica, que al llarg del segle XX, tots els pobles constituents de l'antiga Iugoslàvia van cometre en un moment o altre les seves crueltats en contra dels altres pobles. Doncs són molt importants les pinzellades que ens mostra de la història més recent de l'antiga Iugoslàvia per entendre el present ell trepitja. 

Repetint el què he dit, Gorazde està situada a la zona oriental de Bòsnia, on fins abans de la guerra, els dos grans grups poblacionals eren musulmans i serbis. La guerra va suposar que els serbis de Bòsnia emprenguessin una neteja ètnica, d'aquesta zona oriental, on tot assassinant musulmans, foragitaven els supervivents tot expulsant-los de les seves ciutats, tot substituint un grup poblacional per un altre. 

Un tema que se'ns remarca prou bé és que la població damnificada era musulmana, perquè si no t'ho diguessin en cap cas ho pensaries. Tal com se'ns mostren, especialment de cara a vestuari i vida social, poc tenen a veure amb els musulmans que tenim més a ment, els del nord d'Àfrica i Orient Mitjà. Al cap i a la fi, els bosníacs actuals, del llibre, descendeixen d'aquells eslaus que es van convertir a l'islam en època otomana i, per tant, no són àrabs o pobles afins, que és el que estem més acostumats. 

Amb el final de la guerra, l'Estat de Bòsnia i Hercegovina actual es va constituir de la Federació de Bòsnia i Hercegovina, amb una població majoritària croata i musulmana, on hi ha Gorazde unida la resta de la federació un per franja de territori, la República Srpska de majoria sèrbia, i el Districte de Brcko, un condomini entre les altres dues entitats.  

Gorazde fou publicada el 2000 per Fantagraphics, obra de la qual més endavant se'n va fer una nova edició de la qual se n'ha fet la nostra, la qual inclou una introducció de Christopher Hitchens, abundant material inèdit previ al còmic amb tota una sèrie de reflexions del mateix Joe Sacco sobre diversos fets que veurem al llarg dels capítols de l'obra, i al final del llibre tindrem una entrevista de Gary Groth a l'autor, tot aprofundint encara més en l'obra. 

Com a punt personal, durant la lectura del còmic, he recordat que en algun moment de la guerra de Bòsnia, quan cursava els primers anys de primària, des de l'escola ens van fer preparar material escolar, com llibretes, escrivint alguna mena de carta, en anglès, que ens ho devien donar mig fet, on devíem explicar qui érem i que ens preocupaven per la situació que passaven ells, els nens de Bòsnia, i com mostra de suport, els enviàvem aquell material. Suposo que la cosa devia anar així, si la memòria no em traeix. La qüestió és si tot aquest material que des de la innocència vam preparar va arribar al seu destí, o bé, es va perdre en algun punt del camí.  

La guerra de Bòsnia doncs deu ser un dels meus primers conflictes bèl·lics de la qual tinc certs records, i més especialment, ja que tenia lloc a Europa mateix, cosa per a molts uns fets inconcebibles després de dues guerres mundials. Ara avui en dia, una mica més lluny, Ucraïna pateix la invasió russa del gener des del febrer del 2023

Gorazde és un retrat molt pròxim i sincer del que van viure els bosnians orientals i els ciutadans d'aquesta ciutat en concret duran la guerra de Bòsnia. Com tot retrat passarà a la posteritat, amb el dolor que van patir la seva gent. És una lectura totalment recomanable i imprescindible, i que ara podem gaudir per primer cop en català. 


Marc "Llop Segarrenc"