31 de gener 2012

Les aventures de Max Fridman. No passaran! (Edició Integral)

Norma, novembre 2011
Cartoné, Color, 240 pàgines
25€


Aquest passat Saló del Manga (2011), Norma va publicar l'Edició Integral de No Passaran! de Les aventures de Max Fridman, obra de Vittorio Giardino. Així com ja vaig comentar a la crònica del Saló del Manga, tot i no trobar-lo a la parada de Norma, sí el vaig trobar en una altra parada.

Max Fridman és un ex-agent dels serveis secrets francesos i també un ex-brigadista internacional a la Guerra Civil Espanyola. A No Passaran! ens situem a la ciutat de Barcelona, a les acaballes de l'octubre de 1938, on hi trobem el protagonista buscant un amic i ex-company brigadista, en Guido Treves, el qual ha desaparegut. En Max  té coneguts que l'ajudaran, però també es trobarà amb d'altres que volen evitar que fiqui el nas en tot aquest tèrbol assumpte. Tot i això, i posant la seva vida en perill decidirà continuar i fins i tot decideix anar al Front de l'Ebre per buscar més informació. A llarg de la obra doncs, Max es trobarà amb tota la variada fauna que intervenia a la guerra: comunistes, franquistes, policia, periodistes internacionals i els propis civils.  

Hom pot observar la qualitat en el treball gràfic, essent aquest el punt mfort de l'obra, gràcies a una recerca de documentació per part de l'autor, que entre altre material, inclou  cartells propagandístics, fotografies d'armes, avions i de la pròpia Barcelona.
En quan a l'argument, un en acabar de llegir, un pot considerar que tres capítols (originalment 3 àlbums) per explicar la recerca d'un amic desaparegut és exagerat. Segurament i sense perdre qualitat amb un àlbum n'hi hauria haver hagut prou.  Ara bé un pot pensar que l'autor ens ha volgut fer de guia turístic històric, i per no enclavar-nos pàgina rere pàgina a Barcelona, ens ha volgut mostrar que succeïa en altres racons de Catalunya, dedicant doncs un capítol al Front de l'Ebre i geogràfica propera.

En quan a l'edició d'aquest integral mencionar-ne la seva qualitat: el format reduït que n'afavoreix la lectura, tapa dura, el cordill de punt de llibre, el material addicional extra, entre el quals destacar-ne el dossier d'esbossos dels personatges, les escenes extres amb el seus guions il·lustrats (storyboards) i els documents de referencia utilitzats, fotografies principalment, comentat anteriorment.

Tant de bo, l'obra tingui bona acollida i així poguéssim llegir en català les dues aventures anteriors de Max Fridman: Rapsòdia Hongaresa i La Porta d'Orient, i fins i tot altres obres de l'autor.

 
Lupus Sigarrensis - Planeta Sigarra

Presentació de Nuevas hazañas bélicas a Barcelona



Presentació d'El coche de Intisar a Slaughterhouse, València



29 de gener 2012

Reflexions des d’un vaixell


Publiquem un interessant article per cortesia d'Ignasi Franch. Es un text que va aparèixer a la revista El Triangle número 1046 de 13 de gener de 2012 i ens parla de El aprendizaje de la lentitud editada per Glénat. 

L’historietista Pere Joan publica El aprendizaje de la lentitud, un personalíssim llibre il·lustrat. Amb alè poètic, sensibilitat ecològica i un punt d’ironia, l’autor evoca la seva experiència remuntant el riu Paraná.

L’any 2010, el dibuixant i narrador Pere Joan va remuntar el riu Paraná des de Buenos Aires (l’Argentina) fins a Asunción (el Paraguai) en el marc d’una expedició eclèctica. El viatge no tenia un objectiu concret: només ajuntar professionals de diverses disciplines (antropòlegs, historiadors, enginyers i tota mena d’artistes) en un viatge enriquidor, i escenificar que el Paraná (dedicat només al transport de mercaderies des de fa 30 anys) es pot recuperar per a la navegació humana.

L’autor ve de signar l’adaptació al còmic de la novel·la Nocilla experience, d’Agustín Fernández Mallo. Si amb aquella obra podia aspirar a arribar a sectors que potser no segueixen el món de la historieta, el tarannà reflexiu d’El aprendizaje de la lentitud sembla adreçat a una audiència minoritària. Però per a Pere Joan també és una obertura a altres lectors: «Com moltes de les meves obres, és una cruïlla de diversos elements. Així que també suposa obrir-se a qui pugui sentir-se interessat pels quaderns de viatges o per les cròniques personals».

A l’inici del projecte, l’historietista no tenia clar què faria, però sí sabia «que no faria un relat narratiu. I el que va sortir dels dibuixos fets al vaixell, que no en van ser gaires, ho vaig ajuntar amb el que vaig fer per als documentals que el canal argentí Encuentro va dedicar a l’expedició. M’ho vaig plantejar com un puzle, amb un fil més poètic i estilístic que no pas narratiu. De la mateixa manera que el viatge no tenia un objectiu clar, el meu llibre no parteix d’una tesi, sinó de les meves experiències. Sense simular que coneixia prou uns llocs als quals vaig passar només tres setmanes».

Al final, el fil conductor no va sorgir de l’aventura en si mateixa, sinó de la manera específica com es feia. El vaixell a bord del qual anaven navegava contra corrent a la velocitat d’un caminant, i aquesta lentitud va ser el que es va convertir en l’eix d’obra. L’autor explica que «fins al final no vaig veure que en el fil seria aquesta idea d’anar a poc a poc. I és que va ser la gran característica de tot plegat: fer un viatge antimodern, on importen els temps morts i les relacions que s’estableixen entre la gent quan es disposa d’aquests temps morts». 

Una obra visual i també textual.

La paraula és importantíssima en aquest treball, fins al punt que en moltes pàgines és més protagonista que no pas els dibuixos. El aprendizaje de la lentitud no és un còmic tradicional, sinó un artefacte estètic integrador que incorpora textos, il•lustracions i esbossos. Pere Joan ha optat perquè la seva prosa, suggeridora i en algunes ocasions empeltada d’una ironia suau, condueixi les imatges: «De vegades em sento còmode traient suc conceptual de les experiències, però crec que aquí era necessari oferir aquesta conducció mitjançant la paraula. Això sí: visualment he volgut donar importància als dibuixos i esbossos que vaig fer durant el viatge». Al llarg de l’obra, a banda de petites cròniques de les vivències amb altres expedicionaris, s’ofereixen històries amb fort regust de transmissió oral però que podrien formar part d’una novel·la de realisme màgic. 

Com la de Cosme Damián, un veler de vapor que es va enfonsar de manera transversal al corrent del riu, i al voltant del qual es va anar acumulant sorra fins a formar una illa dins del riu. Però el narrador no ha volgut només recollir aquestes històries trobades, sinó imaginar-ne de noves. Elucubrar, per exemple, amb la construcció d’enormes obres d’art en forma de cap humà, fetes amb matèria orgànica i fungible, que s’integren en el cicle de la vida.

Al final, la història i la fantasia acaben integrant-se en un discurs amb un cert alè poètic. I les reflexions projecten sensibilitat ecologista. Segons l’autor, era inevitable, perquè «la gent que va pujar al vaixell ja es preocupava per això, pel monocultiu de soja a l’Argentina o per la construcció d’una presa que canviaria el riu. Però tot se’t fa encara més present quan passes dos o tres dies sense veure construccions humanes ni persones. En aquestes circumstàncies, sents que hi ha coses que s’han de preservar, que estan bé com estan. Que potser no pots parar l’explotació del riu però sí la pots fer més orgànica. Perquè la gent que el té a prop pugui viure el Paraná, i fer-ho d’una manera que no sigui invasiva».

28 de gener 2012

El còmic català a Angulema segons TV3

TV3 ha emès una petita crònica de la presència d'autors catalans de còmic al festival d'Angulema.

Aquí teniu l'enllaç directe.

"No passaran!" a L'Accent

Al número 218 de L'Accent podeu llegir una ressenya de l'edició integral en català que ha fet Norma de Les aventures de Max Fridman. No passaran! Us recordem que si no trobeu aquesta publicació en paper, també podeu baixar-ne una versió en PDF.

25 de gener 2012

23 de gener 2012

Proposen un homenatge al traductor de Tintín

Aquest dijous el ple de Terrassa es debatrà sobre si fer un homenatge al terrassenc Joaquím Ventalló, per la seva tasca com a traductor d'en Tintín.

Dimecres es podrà veure María i jo per TV3

María i jo, es un documental que ens ensenya la relació d’una família amb la seva filla autista. La lluita diària per buscar una bona comunicació. Finalista a millor documental dels premis Goya i Gaudí 2011. Aquest documental és una adaptació al cinema de la novel·la gràfica del mateix nom  Maria i jo, de Miguel Gallardo, que va ser guanyadora del Premi Nacional espanyol del Còmic 2008.

És la historia del viatge del mateix Miguel Gallardo i la seva filla, María, a les Illes Canàries per passar unes vacances en un complex turístic de l’illa. Un escenari molt diferent i un lloc on no s’acostuma a veure cap pare sol que viatgi amb una filla que pateix autisme. Maria i jo  és un quadern de viatge en què s’han anotat, una per una, igual que les llistes que tant li agrada fer a la Maria, totes les coses, grans i petites, que omplen la vida diària dels Gallardo de vacances. El documental recull la manera peculiar de comunicar-se, les reaccions de les persones de l’entorn amb la Maria, els problemes de convivència que planteja el fet que encara sigui una nena entre ells dos, i amb la resta del món, que no sempre està disposat a acceptar persones que són una excepció en relació amb el concepte general de normalitat. I també les recompenses que els van acompanyant durant aquestes vacances diferents formen part de l’essència de la pel·lícula.

Sense Ficció, Dimecres, 25 de gener de 2012 a les 20.05 per TV3

21 de gener 2012

Roda de premsa de l'exposició de l'Escola Joso

Aquest vídeo és de la roda de premsa organitzada per l'Escola Joso sobre l'exposició a Angulema de la que n'havíem parlat anteriorment.


19 de gener 2012

Presentació de Colibrí 4 a Barcelona


Reproducció de nota de premsa:


Hola! Demà dijous 19 a partir de les 21:30h presentem el quart lliurament del fanzine Colibrí. Serà al bar Heliogába. Hem tornat a tenir la sort de comptar amb participacions de luxe. Per primera vegada el fanzine és en color i amb traduccions a l'anglès a peu de pàgina. Els participants:

Alexis Nolla
Cristina Daura
Clara Tanit
Martin Romero
Jessica Boston
Chema Peral
Aisha Franz
Judit Armengol
John Broadley
Albert Aromir
Martin Ernstsen
Elisa Riera
Sergi Puyol
Felipe Almenros
Clara Artigas

Per a l'ocasió tocaran SON BOU i NORMAN BAMBI.

SON BOU és un grup nou. El de Rosa (de Sam & Cooke) i Sergi (Le Pianc, Viva Ben-Hur). Només guitarra i bateria. Twee pop i garatge. Suposo que teniu curiositat ja que S'ESTRENEN demà.
NORMAN BAMBI: és Luc, francès afincado des de fa poc a Barcelona que té mil hits divertidíssims. A més té un LP compartit amb INTERNET 2 boníssim. És el seu primer concert des que és a Barcelona.
SHAMY DJ: Shamy és Andrea, la xicota de Luc Bambi. Posarà música entre concerts i també després.

Als 15 primers se'ls regalarà un CD-R amb alguns dels hits que posarà.

Els 30 PRIMERS que arribin a la festa tindran de regal un mini fanzine que li editem a MARÇAL FORÉS amb una història curta. Numerats i firmats. Marçal un dia estrenarà la pel·li d'ANIMALS i el fanzine el podreu vendre per com a mínim 500€ encara que sigui fotocopiat.

FANZINE COLIBRÍ #4 + SON BOU + NORMAN BAMBI + CD-R + MINIFANZINE = 6€


Calendari de la Gira ExpOtaku a Catalunya


Calendari d'ExpOtaku 2012 a Catalunya

ExpOtaku Sabadell 2012
Centre de Fires i Congressos de Sabadell (C/ Tres Creus, 202)
Divendres 10, dissabte 11 i diumenge 12 de febrer
Palau Firal i de Congressos de Tarragona (Plaça de la Pedrera, S/N)
Divendres 20, dissabte 21 i diumenge 22 de juliol

Exposició Vázquez siga mirando, a Barcelona




El proper divendres 20 de gener etHALL presenta una exposició dedicada al mític dibuixant Vázquez. 
En Vázquez és abans de tot, un autor d'enorme prestigi entre els professionals del sector. Potser eclipsat per la llegenda del seu peculiar estil de vida, el seu talent va alimentar la imaginació de milions de nanos durant anys al mateix temps que treia les vergonyes d'una societat acabada de sortir del Franquisme, que tenia pendents molts de comptes, especialment amb la sexualitat.
Efectivament, en Vázquez era capaç de treballar simultàniament amb diferents estils i per a públics diferents. Si per una part publicava còmics d'aventures infantils dibuixats amb gran cura, per l'altra treballa en un estil més lliure, molt solt, en temes per a adults, amb el sexe i el diner, que tractava amb mordaç acidesa.
En el seu conjunt, la feina d'en Vázquez que presentem mostra una visió del país post-franquista, amb les seves il·lusions i les seves misèries. Un costumisme narrat amb cert excés del que no pot sentir-se aliè ningú que conegués l'Espanya d'aquella època.
L'exposició recull aquestes dues línies de treball amb pàgines creades per a Ediciones B, El Papus, El Barragán, Garibolo, Makoki i l'editorial Glénat.

Crònica de la presentació del llibre "El Gran Vázquez, coge el dinero y corre".

El passat 12 de gener  es va presentar a la Casa del Llibre de Barcelona, amb la presència d'en Jaume Capdevila, l'Alfons Moliné, en Jordi Canyissà i en Jaume Rovira, el llibre El Gran Vázquez, coge el dinero y corre. El Rincón del Taradete, n'ha escrit la crònica, incloent-hi la transcripció de la xerrada d'en Jaume Rovira.

18 de gener 2012

Dalí i els ninots


Molts artistes de l'art contemporani s'han apropat en un moment o altre de la seva vida a l'humor gràfic o a la historieta. Son famoses per exemple  unes vinyetes fetes per Picasso a principi del segle XX. En aquest cas Sebastià Roig, s'ha apropat a la figura de Salvador Dalí per fer un interessant estudi de la seva relació com a lector i com a creador amb el món de la historieta. Ho podeu llegir a 4gags.com. L'article s'havia publicat prèviament al Suplement Dominical de Diari de Girona (7/8/2011).

3a edició de Cardiocòmic



CARDIOCÒMIC. CONCURS INTERNACIONAL DE CÒMICS SOBRE RECERCA I MALALTIES CARDIOVASCULARS. TERCERA EDICIÓ.

3ª edició de “CardioCÒMIC. Concurs Internacional de còmics sobre la recerca i les malalties cardiovasculars”. L’objectiu d’aquest concurs és apropar les malalties cardiovasculars i la investigació sobre aquestes patologies a la població general. Aquest projecte està finançat per Prous Institute for Biomedical Research i el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, (ajut ACDC). Està organitzat pel Centre d’Investigació Cardiovascular (CSIC-ICCC) de Barcelona, centre mixt Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC).


BASES DE PARTICIPACIÓ

  • Les obres, amb format còmic, no podran superar les 6 pàgines de DIN4.
  • L’obra haurà de ser original i no haver estat publicada anteriorment.
  • El idioma de l’obra haurà de ser català, castellà o anglès.
  • Les obres hauran de presentar-se en format digital (pdf) o en paper.
  • Cada participant haurà d’omplir una fitxa per cada obra presentada.
  • La data límit d’inscripció al concurs serà el 1 de juny de 2012
L’adreça d’enviament del material és:

Per e-mail:

iccccsic@gmail.com indicant a l’assumpte, Concurs CardioCOMIC

Per enviar-ho en paper:

A/A: Concurs CardioCOMIC - Doctor Martínez

Centre d'Investigació Cardiovascular (CSIC-ICCC) de Barcelona

Hospital de Sant Pau Pavelló del Convent (pavelló 11) Sant Antoni Maria Claret, 167 08025 Barcelona

17 de gener 2012

Presentació de l'exposició de l'Escola Joso a Angulema


FICOMIC, l'Escola Joso i l'Institut Ramon Llull us conviden a la presentació, el pròxim divendres dia 20 de gener, a les 12:00 hores, a l'Institut Francès de Barcelona (C/ Moià, 8) de Un pont cap a Angulema, una exposició que podrà veure's del 26 al 29 de gener al Festival International de la Bande Dessinée d’Angoulême (França). Aquesta exposició neix d'una iniciativa conjunta entre l'Associació del FIBD (Festival Internacional de la BD) i l'Escola Joso, amb la participació de l'Institut Ramon Llull, FICOMIC i de la CCI (Càmera de Comerço i Indústria) de la ciutat d’Angulema.
La presentació comptarà amb la presència de Yannick Rascouët, director de l'Institut Francès de Barcelona; Àlex Susanna, director adjunt de l'Institut Ramon Llull; Josep Maria Polls, cap d'Estudis de l'Escola Joso i Carles Santamaria, secretari general de FICOMIC. També hi assistiran els autors Roger Ibáñez (Jazz Maynard), Josep Homs (dibuixant de la saga Millenium en còmic) i Jordi Lafebre (Lydie).
La mostra, amb més de vint autors espanyols i 60 originals d'obres publicades a França en editorials tan prestigioses com Dopáis, Casterman, Glénat, Delcourt, Dargaud o Soleil entre altres, celebra  26 anys de viatges ininterromputs de la Joso al Festival de la BD d'Angulema, tot mostrant l'estret vincle generat entre el festival, la ciutat i l'escola.

Presentació de l'exposició Un puente hacia Angulema


Motiu Roda de premsa de l'exposició Un pont cap a Angulema
Dia i hora Divendres 20 de gener de 2012 a les 12:00h
Lloc
Institut Francès de Barcelona
C/ Moià, 8
08006 Barcelona

Periodicitat dels 3 manga en català de Glénat (Actualització 18-01-2012)

Ja havíem informat anteriorment de la periodicitat que ara tindria Cinturó Negre. Ara a través de Japanzone.cat, sabem també les periodicitats de Bleach i Naruto.

Segons paraules d'ahir 16 de gener de la responsable de premsa de Glénat a Japanzone.cat:

La situació està complicada. Sabem el risc que suposa publicar tant lentament, però ara mateix és l’opció que tenim, potser la situació canvia al futur i podem fer-ho d’una altra manera.



Cinturó Negre continua però de manera semestral. Així doncs aquest 2012 sortiran els números 18 a l'abril i el 19 a l'octubre.

De Bleach, en sortiran 3 a l'any, quadrimestral. Està previst que s'editin al març (nº39), juliol (nº40) i octubre (nº41).

 I Naruto és l'unica que manté la  periodicitat  bimestral.

18-01-2012. Actualitzem la noticia informant que de moment no s'apujaran els preus. La informació  extreta també de Japanzone.cat

De moment no hi ha canvi en el preu. Si finalment equiparem preus amb les edicions en castellà, ja farem un comunicat concret.


Des de ComiCat, esperem que la situació millori.



El Museu del Còmic de Catalunya progressa adequadament

El director del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, Carles Santamaría, ha explicat aquest dijous que la primera fase de construcció de les estructures i cobertes del futur Museu del Còmic de Catalunya, situat a l’antic edifici de la Companyia Auxiliar de Comerç i la Indústria (CACI), a Badalona, ja ha finalitzat, i s’està mantenint el calendari d’obres. Així doncs, segons ha expressat, el projecte “progressa adequadament” perquè es pugui inaugurar el 2014.

Per a Santamaría, a partir d’ara s’ha de definir com ser“a i es gestionarà el museu. En aquest sentit, ha explicat que l’Ajuntament badaloní i la Generalitat estan treballant en la forma jurídica que tindrà (fundació o consorci), a més d’establir un calendari de treball.

16 de gener 2012

Presentació de tornar a començar i altres còmics

El proper 27 de gener a les 19h es presenta a Can Jonch, Granollers (C\ Rec, 1, Centre de Cultura per la Pau)   Tornar a començar i altres còmics, resultat de les obres seleccionades a publicació de l'XI Premi Josep Escobar de Còmic i il·lustració.

Presentació de Por eso me llamo Giovanni


Demà dimarts 17 de gener, a les 19:00h a La Casa Degli Italiani Barcellona, tindrà lloc la presentació de la novel·la gràfica de Claudio Stassi Por eso me llamo Giovanni, la història real de Giovanni Falcone, un jutge italià que va morir assassinat per la màfia.
L'autor també realitzarà en directe alguns dissenys en torn a l'obra, i estarà acompanyat a l'acte per Giuseppe Meli, president de la Casa degli Italiani, i Alessandro Castro, Consigliere de la Casa. A l'acte hi seguirà una exposició amb originals de Stassi, que es podrà visitar gratuïtament fins al 20 de gener, de 10:00 a 13:00, i de 16:30 a 19:30.

15 de gener 2012

Vídeo promocional de Bola de Drac Multivers

El webcòmic Bola de Drac Multivers ha arribat a la pàgina 500 i la versió en català ho celebra amb aquest vídeo promocional.


13 de gener 2012

El somni i la història a CaixaForum

El somni i la història: el mirall de les vinyetes es un cicle de conferències i projeccions que es faran a CaixaForum de Barcelona (Avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia, 6).

Ens aproparem al còmic com a eina de pensament, com a mitjà capaç d'intercalar el tall de la discontinuïtat en la relació entre la història i la lògica fluida de les imatges cinematogràfiques.

Sessió inaugural. La llei secreta del traç. No tan sols un gran dibuixant de còmic, sinó un inventor de formes, capaç de reinventar la narrativa seqüencial. Dibuixa, explica, narra mentre el seu traç va avançant. Edmond Baudoin, historietista i il.lustrador. 1 de febrer, 19 h.
Els superherois i la història. Des de la dialèctica del somni, des de la seva propensió al relat meravellós, el còmic pot ser una resposta vers la història. Gino Frezza, degà dels estudis de comunicació social de la Università degli Studi di Salerno i assagista. 8 de febrer, 19 h.

El protegido, M. Night Shyamalan (2000), 106 min. 8 de febrer, 20,30 h.

La línia de fuga: Corto Maltés i l'aventura. Corto Maltés és, sens dubte, la figura central del còmic en què la història i l'aventura es troben i sostenen un món a mig camí entre el somni i la realitat. Jacinto Antón, periodista d' El País i escriptor. 16 de febrer, 19 h.

Corto Maltés: La corte secreta de los arcanos, Pascal Morelli (2002), 92 min. 16 de febrer, 20,30 h.

Els vint-i-quatre rostres de Tintín. Amb els vint-i-quatre àlbums de Tintín seria possible reconstruir la història, els canvis polítics i la mobilitat de les fronteres al llarg del segle xx. El gran vitrall construït per Hergé ofereix un testimoni únic d'un passat que esdevé present en la lectura. Xavier Pérez, professor de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra i assagista. 22 de febrer, 19 h.

Tintin et Moi, Anders Ostergaard (2003), 75 min. 22 de febrer, 20,30 h.

Una història propera
. L'autor reflexiona sobre la construcció de la memòria històrica mitjançant les vinyetes: la Guerra Civil Espanyola, la dictadura franquista, la Transició. Carlos Giménez, historietista. El espinazo del diablo, Guillermo del Toro (2001), 106 min. 1 de març, 19 h.

Font: CaixaForum

12 de gener 2012

Un Saló del Còmic envaït pels robots

Avui s’ha presentat la 30a edició del Saló del Còmic de Barcelona, que se celebrarà del 3 al 6 de maig. A continuació trobareu el cartell d’enguany (obra del valencià Paco Roca) i els primers detalls sobre els convidats i les exposicions a la nota de premsa enviada per FICOMIC: 



El 30è Saló Internacional del Còmic de Barcelona ha anunciat avui un avançament del seu programa en un acte celebrat a la Universitat Politècnica de Catalunya, que enguany tindrà un caràcter cultural, lúdic i científic amb motiu de l’exposició Els robots en la seva tinta.

El certamen, organitzat per FICOMIC que tindrà lloc del 3 al 6 de maig a Fira de Barcelona Montjuïc, aprofita el seu aniversari per muntar “l’edició més espectacular de la seva història”, tal com ha assenyalat el director del certamen, Carles Santamaria. De fet, durant els dies del certamen s’intentarà reunir al major nombre de robots autònoms i humanoïdes que s’han concentrar mai a Espanya, perquè un dels eixos temàtics d’aquesta edició té a veure amb la relació entre els robots i el món del còmic i la cultura popular.

L’exposició Robots en la seva tinta, comissariada pel professor de la UPC Jordi Ojeda, tractarà no només de reflectir “de quina manera el còmic ha intentat explicar el món dels robots”, en paraules del mateix Ojeda, sinó també “fomentar l’interès científic entre els joves” i deixar clar que “la robòtica es convertirà en l’oci del futur”. Amb aquesta finalitat, el Saló comptarà no només amb l’exposició central sinó amb diverses exhibicions en viu que permetran als visitants interactuar amb robots reals.

“La robòtica forma part de l’imaginari col·lectiu de la ficció i donat que aquí comptem amb un institut de robòtica capdavanter ens va semblar bona idea dedicar aquesta edició d’aniversari als robots, i poder comptar amb el rigor que ens oferia la UPC”, va apuntar Carles Santamaria. A la mostra col·labora l’Institut de Robòtica Industrial, IRI (CSIC-UPC). Alberto Sanfeliu, el seu director i catedràtic de la UPC, va indicar que “la robòtica tindrà un gran impacte aquesta dècada” fins al punt de que podria “crear un nou model socioeconòmic”. El Saló realitzarà una doble tasca de divulgació entre el gran públic i de creació de vocacions científiques.

Entre les novetats del Saló, Carles Santamaria va explicar la redefinició dels premis del certamen “reduint el nombre de categories i creant dos premis amb una gran dotació econòmica per promocionar els nostres autors i editors”. Els guardons del Gran Premi del Saló en reconeixement a la trajectòria professional d’un autor espanyol i el de millor obra d’autor nacional tindran cadascun 10.000 euros de dotació. A més, per celebrar l’aniversari del Saló tots els nascuts al 1982, o sigui que fan enguany 30 anys, tindran l’entrada gratuïta.

Respecte al programa provisional ha explicat que es dedicarà una exposició als 50 anys de vida de Spiderman, un dels superherois més populars del món. També es dedicaran mostres als guanyadors dels premis de la passada edició, com la Jordi Longarón Gran Premi del Saló del Còmic 2011 nom associat a la popular sèrie Hazañas Bélicas; Juanjo Guarnido, dibuixant de Blacksad; o Paco Roca, que va guanyar els premis a Millor Obra i Millor Guió amb L’hivern del dibuixant i que a més és autor de l’original cartell d’enguany.

Roca va assegurar que el cartell, on es veu un dibuixant i un lector compartint el mateix còmic, “pretén mostrar les dues cares de la mateixa fulla, el dibuixant i el lector. No existeix l’un sense l’altre i el lloc en el que es troben és precisament el Saló”, va dir. Aquest reconegut autor va recordar l’època en la qual ell mateix era “encara només un lector” i anava “al Saló a conèixer els autors que admirava”. Per assenyalar a continuació que “ara és una bona oportunitat per a conèixer aquells que em llegeixen”. Roca va protagonitzar un dels moments divertits de l’acte al descobrir amb l’ajust de la robot Tibi el cartell del certamen. Paco Roca està al rovell de l’ou informatiu per la nominació als premis Goya de la pel·lícula d’animació Arrugas basada en el seu còmic.

Per la seva banda, el president del Gremi d’Editors de Catalunya i de FICOMIC, Xavier Mallafré, va assegurar que el Saló continua gaudint de “molt bona salut” i en aquest sentit, “d’una vitalitat, una força i una projecció exterior envejables”. “El còmic és un mitjà indispensable per a generar nous lectors”, va subratllar. Per la seva banda, Pere Mayans, representant del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, va coincidir amb Mallafré en assenyalar que el còmic “pot ajudar a millorar els resultat escolars dels nostres alumnes” perquè “aporta més de una manera de llegir”. Va afegir que “aquest és el cinquè any consecutiu que col·laborem amb el Saló del Còmic i estem molt contents perquè considerem el còmic una eina pedagògica molt important”.

La llista provisional de convidats estrangers inclou a reconeguts autors com Go Nagai, creador de Mazinger Z; Milo Manara, un dels mestres del còmic europeu; Guy Delisle, autor de novel·les gràfiques com Pyongyang i Crónicas de Jerusalén; i Sergio Aragonés, un clàssic de la revista MAD. Destacat autors de la revolució dels superherois de DC hi seran presents com Paul Cornell, guionista de Doctor Who i Stormwatch; Rags Morales, dibuixant d’Action Comics; Scott Snyder, guionista de les noves sèries de Batman i La Cosa del Pantano.

El Saló compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. A més enguany el certamen reprèn la col·laboració amb l’Institut Francès de Barcelona. El Saló s’ubicarà al palau número 8 del recinte de la Fira de Barcelona Montjuïc, on ocuparà 19.000 metres quadrats. Aquest és el vuitè any consecutiu en què el Saló té lloc a Fira de Barcelona.

Font: FICOMIC

Ramón Llull. La controvèrsia jueva

Ramón Llull. La controvèrsia jueva
Eduard Torrents

Glénat.cat
80 pàgines, color, 19,95 €

Per fi he pogut fer-me amb un exemplar de Ramón Llull. La controvèrsia jueva, i llegir el que m'ha sembla una novel·la gràfica interessantíssima i sorprenent. Bé, de fet la sorpresa hauria de ser que fins ara ningú no s'hagués acostat d'aquesta manera a un dels personatges fonamentals per entendre com va aconseguir la cultura i la llengua catalana eixir del fang del llatí vulgar.

Efectivament, hi ha raons més que sobrades per considerar Llull tot un heroi de la literatura i la filosofia i, a partir d'aquí, preguntar-se com va arribar a ser-ho. Aquesta és bàsicament la premissa d'una obra que perfectament podria haver-se publicat sota el títol de Ramón Llull Year One. A mig camí entre la realitat i la ficció, l'autor mescla anècdotes conegudes, fets històrics i invenció novel·lesca per reconstruir la peripècia que hauria portat el mallorquí universal a deixar una vida dissoluta i emprendre la construcció de la seva Art per entendre el món així com la seva extensa producció literària.

Visualment, s'ha de reconèixer que en una primera fullejada el dibuix no resulta especialment atractiu, però aconsegueix de seguida endinsar-nos en la narració quan ens posem a llegir. Potser és gràcies a la notable feina feta quant a l'ambientació històrica, la cura amb els colors, la planificació i sobre tot un plantejament narratiu ple de dinamisme i capaç d'explicar els fets també a nivell simbòlic. El guió, per la seva banda, està també molt ben lligat i ens porta des d'un macguffin detectivesc fins a la introspecció del protagonista amb una lògica admirable. Com en un raonament del mateix Llull, tot té la seva funció i la reva raó de ser en aquest còmic, des dels personatges fins a les diferents trames.

En resum, trobe que he de recomanar enèrgicament aquesta novel·la gràfica. No només he gaudit com a afeccionat al bon còmic, i en català, sinó que a més m'ha aportat una visió fresca d'un personatge que és sempre interessant. Sincerament espere que Eduard Torrents seguisca oferint-nos obres a l'altura de la seva gosadia. A banda d'això, el que no em queda gens clar és si la grandària del format escollit, que és la d'un àlbum més gran de l'habitual, afavoreix especialment el resultat final.

Marc Pastor i Sanz - Per Tutatis!

11 de gener 2012

Xerrada sobre fanzines i autoedició a l'Ametlla del Vallès


Falten els referents catalans moderns

 

En una article publicat a El Punt Avui es parla de l'edició de quiosc de Mortadelo y Filemón y del Mundo de Esther. També comenta l'estat del còmic en català.

Fa poc es presentava el número especial de commemoració dels 50 anys de Cavall Fort, publicació que al llarg del temps ha deixat un bon grapat de personatges. Un exemple el tenim amb Jep i Fidel, de Madorell, que des dels inicis de la publicació, l'any 1961, va tenir gran protagonisme a la revista. La recuperació d'aquests clàssics hauria de ser un fet quotidià perquè ben segur que tindria una resposta comercial. Les diverses generacions que l'han llegit i que ja són adultes ben segur que els comprarien per als seus infants. Encara que fos per la nostàlgia. Nous lectors, a més d'una recuperació patrimonial del còmic català.

El llistat podria ser molt més llarg. Als anys vuitanta i noranta, l'editorial Casals va editar la sèrie Massagran, adaptació al còmic del personatge de Folch i Torres, amb guió de Folch i Camarasa i dibuixades per Madorell, i va ser un gran èxit: es van arribar a vendre 100.000 exemplars d'un sol àlbum. Pere Vidal, de Joaquim Carbó també va ser un gran èxit. Aquestes sèries anaven acompanyades de les versions catalanes de Benet Tallaferro, de Peyo –creador dels Barrufets–i Gil Pupil·la, de Tillieux.

Aquest univers, afegit a les noves produccions de joves autors catalans, podria tenir més visibilitat, com ha passat amb la reedició d'Ot, el Bruixot, de Picanyol, per part de Norma Editorial, que n'ha tret tres volums.

09 de gener 2012

Ruiz exposa la força del còmic a Barcelona


El Nivell Zero de la Fundació Suñol presenta l’Acte 21: Francesc Ruiz, The Paper Trail, un treball que utilitza el còmic, la premsa i els seus canals de distribució com a suports per a dibuixar un retrat del Caire prerevolucionari i reflexiona sobre el passat i el futur del país. L’artista aprofundeix en la complexitat política i religiosa d’un país en els mesos previs a la revolta històrica que va fer caure el règim.

The Paper Trail es va presentar originàriament al Contemporary Image Collective del Caire l’octubre de 2010. Tres peces en formen el conjunt: The Green Detour, Cairo Newsstand i The First Comic Shop in Egypt. La primera és un còmic per entregues que barreja les aventures al Caire de quatre dels principals personatges de la historia del còmic egipci: Tintín, Donald, Samir i Ciutadà Mòlt. Tots quatre personatges simbolitzen moments clau de la història del país i de la pròpia ciutat del Caire. A través dels seus passos, el còmic ens guia per alguns dels espais més significatius per tal de construir una possible història del còmic egipci.

La segona peça, Cairo Newsstand reprodueix un dels improvisats quioscos que ocupen les voreres de la ciutat. Un grup de petjapapers dotats de vida pròpia sembla haver ocupat aquest espai i a través del globus de text es manifesten coralment, fent referències a la pròpia ciutat, a la vida dins del quiosc i a les notícies que els envolten, amb comentaris que van de la saviesa popular a l’al·legoria política.

The First Comic Shop in Egypt, en darrer lloc, és una reflexió sobre el que havia d’haver estat la primera llibreria especialitzada en còmics de la història d’Egipte, un projecte que es va trobar amb molts impediments i que finalment no es va poder portar a terme.

Per altra banda, Ruiz exposa també a La galeria Estrany de la Motta, on han editat un dossier de l'artista. Ruiz utilitza el yaoi per fer un recorregut per diferents exemples de produccions eròtiques de l'erotisme masculí.

Francesc Ruiz (Barcelona, 1971) és artista plàstic. El seu treball, centrat des dels anys noranta en el dibuix, ha derivat en una pràctica que fa servir el còmic com a mitjà expandit. Aplicant certes estratègies provinents de la tradició de l'art conceptual i del situacionisme, crea instal·lacions vinculades a contextos específics. Entre les seves darreres exposicions individuals es troben The Yaois (Galeria Estrany - de la Mota, Barcelona, 2011), 100 i més (etHall, Barcelona, 2011), Gasworks Yaoi (Gasworks, Londres, 2010), The Paper Trail (Contemporary Image Collective, el Caire, 2010) i Big Boom (Centre d’Art La Panera, Lleida, 2008). L'imatge que mostrem es de l'exposició que va realitzar l'artista a Londres a principis de 2011.

Fundació Suñol, Nivell Zero. Carrer Rosselló 240 de Barcelona. 
Galeria Estrany de la Mota. Passatge Mercader, 18. 08008 Barcelona. Obert de dimarts a dissabte 10.30h-14.00h i 16.00-19.00h

Habibi


Craig Thompson
Astiberri, setembre 2011
Cartoné, B/N, 672 pàgines
39€

Han estat necessaris 7 anys per tal que Craig Thompson hagi acabat Habibi. Thompson també es autor de la coneguda novel·la gràfica Blankets, també editada en català per Astiberri, la qual no he llegit. Per tant sóc novell, iniciàtic, en el món d'aquest autor, i per tant no tinc cap referència per tal de contraposar l'obra la qual estic parlant. Cosa que en altres ressenyes que he llegit, tenen en compte les altres obres anteriors, i això permet aprofundir-hi més.

Habibi ens situa en un món contemporani aràbic però sense situar-lo en cap lloc geogràfic real. En aquest context musulmà se'ns relatarà les aventures de dos nens esclaus, en Zam i la Dodola, i com al llarg del seu creixement, en passar de nens a adults, s'anirà forjant l'amor entre ells.

En certa manera podria semblar un "culebró" romàntic, i així és, però l'autor ho ha sabut expressar de tal manera que no sigui enganxifós. Així doncs a llarg d'aquesta trama romàntica, tractarà varis temes.
Un tema utilitzat a llarg de tota l'obra que és la utilització de la iconografia aràbiga com a element gràfic, donant-li tot un simbolisme, fent que sigui part de les expressions dels personatges.  
Un altre aspecte rellevant en l'obra és la manera de tractar la sexualitat, vista des diferents punts de vista segons el personatge principalment en la dualitat Zam-Dodola. 
I un altre tema que ens ensenya, a través de les varies faules que hi ha, és els lligams, les arrels de les tres Religions Abrahàmiques: l'Islam, el Cristianisme i el Judaisme.

Craig Thompsom amb Habibi ens ha ensenyat un Islam que no té res a veure amb el que coneixem a través dels mitjans de comunicació. 


Lupus Sigarrensis - Planeta Sigarra

08 de gener 2012

Oberta a Girona l'exposició "Còmics a la premsa diària"


Tot i que l’historieta apareix a Europa, és a la premsa diària nord-americana on assoleix la seva condició com a mitjà de comunicació nou i revolucionari. Des de finals del segle XIX, primer als suplements dominicals i després a les edicions diàries dels periòdics, els còmics gaudiran durant molts anys d’una edat daurada. Les pàgines i tires de creadors de primer nivell renovaran el llenguatge dels còmics, donant vida a personatges que es van convertir en reals per a milions de lectors, tant als Estats Units com a la resta del món.

Utilitzant l’humor, la crítica social i l’aventura, els còmics de la premsa revolucionaran aquest art, convertint-lo en un dels principals elements emergents de la cultura popular del segle XX. Autors com Winsor McCay, George Herriman, Hal Foster, Alex Raymond, Milton Caniff, Schulz o Bill Watterson formen part de l’historia de l’art en concebre i renovar un nou llenguatge gràfic i narratiu, amb el que van aportar sèries tan extraordinàries com Little Nemo, Krazy Kat, Príncipe Valiente, Flash Gordon, Terry y los piratas, Carlitos y Snoopy o Calvin & Hobbes.

Aquesta exposició, a banda de revisar més de cent anys dels còmics a la premsa nord-americana, s’ocupa també d’algunes de les tires més populars creades a Europa: Andy Capp ( a l'imatge), Fred Basset, Strumtruppen, Catalunya (Quico el progre) i a la resta del món (Mafalda). “Còmics a la premsa diària” es pot visitar fins al 3 de febrer de 2012. 

Col.legi de Periodistes de Catalunya, C/ Nou del Teatre, 1, 17004 Girona. Exposició oberta de dilluns a divendres, de 10 a 13h, i també els dimecres a la tarda, de 16 a 19h.

04 de gener 2012

03 de gener 2012

En Paco Roca inaugura avui Mundo Cómic, a El Corte Inglés a València

En Paco Roca estarà dedicant exemplars de tota la seva ja extensa obra avui de 19:00 a 20:30 a "La Pirámide" d'El Corte Inglés-Nuevo Centro de la ciutat del Túria, on s'inaugura "Mundo Cómic", un nou espai dedicat específicament al novè art.

02 de gener 2012

2011: Manga en català

Des de Planeta Sigarra, publico aquí, a ComiCat, l'entrada sobre el progrés del manga en català per aquest ja passat 2011. Podeu consultar les dues anteriors a: 2009 i 2010.

Nota: Pels enllaços de Planeta Sigarra que tinguin correspondència a ComiCat, els d'aquest web els he afegit entre parèntesis

Enguany tampoc hi ha hagut cap novetat en català. Motius: L'arxiconeguda crisi econòmica, però la més important sense cap dubte és la manca de vendes de manga en català, o dit d'una altra manera, malauradament som quatre gats comptats els que comprem manga en català, ja siguin els que estan en curs o els que ja han finalitzat. Així de clar i en català, el mercat en català no acaba de quallar. Però dins d'aquesta negror, hi ha hagut una cosa bona, la finalització d'Inu-Yasha (ComiCat), el primer manga en català de Glénat.

Seguidament per cada mes, exposaré quins toms de manga han vist la llum.

Gener: Bleach #34, Inu-Yasha #53
Febrer: Cinturó Negre #14, Naruto #45
Març: Bleach #35, Inu-Yasha #54
Abril: Cinturó Negre #15, Naruto #46
Maig: Bleach #36, Inu-Yasha #55
Juny: Cinturó Negre #16, Naruto #47
Juliol: Bleach #37, Inu-Yahsa #56 (ÚLTIM)
Agost: Naruto #48
Setembre: Bleach #38, Cinturó Negre #17
Octubre: Naruto #49
Novembre: ------------------------------
Desembre. Naruto #50

Primer de tot veiem que fins al juliol, les periodicitats s'han mantingut. Als mesos imparells han sortit Bleach i Inu-Yasha, aquesta acabant al mencionat mes, i als mesos parells,  Cinturó Negre i Naruto.
Arribem a l'agost, només surt Naruto, i Cinturó Negre es retarda fins al setembre sortint juntament amb Bleach, i com veiem, a partir d'aquest mes, la Ginger i l'Ichigo no han tornat a sortir. L'únic que ha mantingut la seva periodicitat bimestral ha estat el ninja Naruto Uzumaki, deu ser que és l'únic que es troba "bé" de salut.

Així doncs acabant aquest any ens quedem en 3 series Bleach (38 i Oberta), Cinturó Negre (17 de 29 toms) i Naruto (50 i Oberta).

I de cara aquest any 2012?

El canvi de propietat que ha tingut lloc a Glénat, doncs comporta una sèrie de conseqüències a la línia de manga en català.
La primera tal com vaig comunicar al passat octubre (ComiCat) és la pujada dels preus, igualant-se al preus de la línia en castellà, als 7.50€. Fent-se això efectiu a partir d'ahir mateix, 1 de gener de 2012.
La segona són les vacances indefinides de Bleach i Cinturó Negre (ComiCat). Al setembre de 2011 van sortir per últim cop i el moment de la seva represa és desconeguda.

Tot i així, i aquest passat dilluns 26 de desembre, es va fer una consulta al fòrum en català que miraculosament va rebre resposta.

La consulta és la següent:

"Entenem que tarda pero m'agradaria tenir informació de si mes endavant va a continuar.gracies
gracies per donarli continuitat encara que tarde

Editat per darrera vegada per rutis el Dc Des 28, 2011 11:55 am, editat 1 cop en total"

I la resposta va ser donada el dimecres 28 de desembre.

"La sèrie continua però de manera semestral, per tant al 2012 sortirà el nº 18 a l'abril i el 19 a l'octubre
Aquesta mesura l'apliquem perquè la sèrie dona pèrdues però d'aquesta manera no l'hem de tallar"

Pel dia podia haver estat una innocentada, però en no haver-se desmentit, temo molt que sigui veritat.

I davant d'això la primer reacció, una lectora, la Sayaka,  va expressar el seu estat d'ànim (Aquí, al final)

"Companys/es del fòrum: Fa dos dies un user va preguntar per Cinturó Negre, i avui mateix el moderador ha respós el següent:

La sèrie continua però de manera semestral, per tant al 2012 sortirà el nº 18 a l'abril i el 19 a l'octubre
Aquesta mesura l'apliquem perquè la sèrie dona pèrdues però d'aquesta manera no l'hem de tallar

Molt cortés per la seva part, senyors de la Glenat, dignar-se a respondre d'una vegada desprès de més de 4 o 5 preguntes que insistien en el tema des de fa més de 2 mesos. A part, contesten com si res avisant que sortiran 2 TOMS L'ANY, i me n'he enterat per puríssima casualitat pel fòrum de preguntes que no em digueu per què he mirat(amb l'esperança que m'haguèssin contestat a mi, però què va). Clar que sí Glenat, és un bona bona manera de tractar al client.

Jo és que ja no sé on queixar-me. He desistit, emprenyar-se no serveix per res. NOmés ens queda "apechugar" i a sobre donar les gràcies perquè no hàgin cancelat la sèrie...quins pebrots u.u"

I aquí la meva opinió llavors:

Has pensat que avui és 28 de desembre, per tant Sants Innocents?

I en cas això fos veritat, que així no sigui, aquesta no és cap manera de comunicar les coses, sigui quina sigui, per això hi ha l'apartat de noticies al web.

Però bé, això sembla un fet, per tant males noticies, tant de bo, no fos així, ara esperar per saber el què de Bleach.

Us deixo amb el gràfic que mostra l'evolució del manga en català fins aquest finalitzat any 2011. I veient el panorama, dubto molt que canvii.



Doncs per acabar, simplement desitjar-vos un bon any 2011 i demanar que la salut del manga en català millori!



01 de gener 2012

Els Còmics en còmic


L'osonenc Joan Puig es un periodista que va estudiar tècniques d’il·lustració i còmic. Com a dibuixant realitza la pàgina “Els Còmics en còmic” a la revista El Còmic de la premsa comarcal. A la seva web i mitjançant les seves historietes podem anar repassant les novetats que s'han anat publicant del còmic en català. Altres treballs seus els podem trobar  a Cap calent.

Aquest dibuixant es un dels integrants del col·lectiu 4 Rius de Tinta, grup que el formen més d'una vintena de persones, entre les quals hi ha dibuixants professionals i dibuixants amateurs que tenen una cosa en comú: la seva passió pel còmic. Un dels integrants d'aquest col·lectiu més conegut es Quim Bou. En el seu bloc podeu recuperar els dos treballs que han editat. L'emancipació, que es va editar en paper i Feines fotudes  editat digitalment durant l'any 2011.