El 14 d'abril s'estrena a França Les Aventures extraordinaires d'Adèle Blanc-Sec. Pel·lícula basada en el còmic del mateix nom realitzat per Jacques Tardi l'any 1976.
L'any 1912, Adèle Blanc-Sec, jove intrèpida escriptora, està disposada a fer qualsevol cosa per aconseguir els seus objectius. Incloent entrar en el món de l'Egipte màgic i haver de lluitar contra mòmies de tot tipus. Mentrestant, a París, és el pànic! Un ou de Pterodàctil de 136 milions d'anys d'edat, ha nascut misteriosament en un prestatge al Jardin des Plantes. L'ocell propaga el terror en el cel de la ciutat.
La pel·lícula que porta la firma de Luc Besson i està protagonitzada per Louise Bourgoin, ha disposat d'un pressupost de 30 milions d'euros.
Jacques Tardi ha publicat des de 1976, nou àlbums d'Adèle Blanc-Sec amb Casterman. En castellà Norma Editorial es qui editava la serie.
Aquesta heroïna protagonitza unes histories en un Paris de principi de segle XX, ple de sectes rares, amb personatges excèntrics i sempre amb uns elements fantàstics extraordinaris. Esperem que la pel·lícula no decepcioni als seus seguidors. De moment l'ambientació de l'època sembla molt aconseguida, com es veu en alguns dels tràilers que circulen per Internet.
Estaria bé que algun dia, un productor s'adones que en el còmic català també hi han obres de qualitat com La casa sota la sorra de Joaquim Carbó i Josep Ma. Madorell, amb una historia plenament cinematogràfica.
Jordi Riera
Que tal un Joel Joan tenyit, fent de Pere Vidal a La casa sota la sorra?
ResponEliminaA mi em fa una por la pel·li d'Adèle Blanc-Sec... Quan et creen massa expectatives, la majoria de cops acabes ben defraudada. No sé, no sé... Tan bons com són els còmics! Seria una pena.
ResponEliminaDe novel·les d'autors catalans amb possibilitats de dur-se al cinema, segur que n'hi ha un bon feix. De còmics, ja no ho sé... L'Orn seria un bon candidat, potser. Només per veure el món fantàstic d'en Quim Bou portat al cinema ja valdria la pena!
ResponEliminaDarrerament vaig descobrir una novel·la de Mercè Rodoreda, 'La mort i la primavera', d'allò més atípica, que podria haver figurat tranquil·lament dins la cinematografia d'un David Lynch o dins l'obra d'un autor de còmics tan passat de rosca com Daniel Clowes. Devia ser una obra superincompresa al seu moment. Res a veure amb 'La plaça del diamant' o 'Aloma', perquè a diferència d'aquestes altres, no tens on agafar-te!